Missió de fototrampeig del dia 30/11/2015 al dia 06/12/2015

En aquesta ocasió l'entrada tractarà sobre el resum i l'anàlisi de les fotografies obtingudes en una missió de fototrampeig que vaig dur a terme a la roureda d'estudi d'aquest bloc entre el dia 30 de novembre i el 06 de desembre de l'any 2015.

Per situar-vos una mica, en aquesta missió vaig col·locar la càmera de fototrampeig en un Freixe (Fraxinus excelsior) d'uns 30 centímetres de diàmetre i a uns 55 centímetres d'altura respecte el terra del bosc. Perpendicularment al camp de visió de la càmera hi havia detectat un sender de fauna amb bona visibilitat, de manera que la càmera situada en aquell punt m'havia de permetre captar els animals que hi transcorreguessin en una o altra direcció.

En el següent esquema es pot veure la zona de captura de la càmera amb el sender de fauna interior del bosc que es bifurca en diferents direccions:

L'àrea total fotografiable tenint en compte la situació de la càmera i del sender de fauna era d'uns 24 m² aproximadament. Com es pot veure a l'esquema, el camp de captura de l'equip era bastant ampli al no haver-hi una excessiva densitat d'arbres i d'arbusts a l'indret on vaig situar la càmera, de manera que l'objectiu era obtenir imatges de qualitat acceptable de qualsevol animal que es mogués a través del sender i dels seus voltants.

A continuació us detallo, per dia i hora, les diferents operacions i fotografies realitzades en aquesta missió de fototrampeig:

Dia 30/11/2015 a les 17:00 hores aproximadament. Col·loco i activo la càmera en el lloc indicat.

Dia 01/12/2015 a les 22:59:14 hores. Apareix un Teixó (Meles meles) a primer terme. Aquesta fotografia la vaig utilitzar en l'entrada dedicada al Teixó. Observant l'animal amb detall podem veure que presenta unes bones reserves de greix per poder passar l'hivern sense necessitat d'haver d'hibernar. És comú en els Teixons la recerca d'aliment durant la tardor per tal de poder acumular reserves per passar l'estació més freda, en aquest cas, a jutjar per l'important volum de l'animal, queda clar que va poder acumular reserves suficients. També cal dir, no obstant, que l'hivern de 2015-2016 no ha sigut excessivament fred, de manera que és normal que aquests animals no hagin hagut d'entrar en letargia.

Dia 01/12/2015 a les 22:59:30 hores. El Teixó s'adona de la presència de la càmera i decideix mastufejar-la i inspeccionar-la. Cada cop que es dispara la càmera emet un lleu soroll que, segons sembla, va ser detectat pel Toixó. També és possible que l'aparell desprengués algun tipus d'olor d'origen humà que atragués l'animal. En qualsevol cas puc dir que a l'anar a recollir la càmera vaig trobar-la ben llepada i bruta per culpa d'aquest encuriosit Teixó.

Dia 03/12/2015 a les 02:09:46 hores. Apareix un Gat Mesquer (Genetta genetta) davant de la càmera, just al mateix lloc de per on es movia el Teixó el dia abans. Per la seva actitud és fàcil observar que l'animal també s'adona de la presència de la càmera que el fotografia. En aquest cas el Gat Mesquer, també anomenat Geneta o Gineta, no va decidir-se a inspeccionar l'aparell i va desaparèixer del lloc ben ràpidament.

Dia 03/12/2015 a les 21:00:11 hores. Un Porc Senglar (Sus scrofa) creua el sender de fauna. En aquest cas l'animal no s'adona de la presència de la càmera ja que hi passa a una certa distància que segurament impedeix que escolti el mínim soroll que fa quan es dispara.

Dia 05/12/2015 a les 11:53:45 hores. Un gos caçador travessa corrent el camp de visió de la càmera, que el capta sense problema. Es tracta d'un gos de caça tipus Setter Anglès, tot i que no puc confirmar amb exactitud la raça concreta, utilitzat habitualment pels caçadors de Senglars per tal que segueixin els rastres dels porcs i els condueixin fins a les diferents parades on els esperen els caçadors.

Dia 05/12/2015 a les 11:55:29 hores. Poc després del gos travessa el camp de visió un Home, concretament un caçador, amb l'escopeta i la indumentària típica. L'època de veda del Porc Senglar va aproximadament des de principis de setembre fins a finals de març, de tal manera que engloba tota la tardor i l'hivern, evitant així caçar en èpoques de cria dels animals. L'activitat cinegètica és clau per controlar les poblacions d'algunes espècies, en aquest cas el Porc Senglar, que pel fet de no tenir cap depredador natural s'ha convertit en una veritable plaga pels boscos. Les altes densitats de Senglars poden ocasionar desequilibris puntuals en els ecosistemes perjudicant algunes espècies tant de flora com de fauna.

Dia 06/12/2015 a les 10:42:31 hores. El fenomen meteorològic més característic de la Plana de Vic, la boira, o la Pubilla, com n'hi diem aquí, fa acte de presència al bosc donant-li un aire fred, tranquil i somniós. No obstant, el que dispara la càmera no és la boira sinó un Pit Roig (Erithacus rubecula), que es para al terra i que l'he indicat amb el cercle verd. El Pit Roig és un petit ocell de l'ordre dels passeriformes que es deixa veure amb facilitat durant els mesos d'hivern. És una espècie molt sociable amb les persones, fenomen conegut com a hemerofília, i que sovint segueix als humans i les seves activitats amb l'objectiu de trobar menjar. També és característic per ser un ocell molt actiu durant tot el dia, des que surt el sol fins que aquest es pon, ja que sembla que hi veu bé fins i tot amb poca llum.

Dia 06/12/2015 a les 12:00 hores aproximadament. Recullo la càmera de fototrampeig desconeixedor del que hi trobaria quan en descarregués les fotografies.

Com podem veure, doncs, en aquesta sessió de fototrampeig vaig poder obtenir un bon conjunt de fotografies de diferents espècies i activitats que es desenvolupen al bosc.

Per acabar m'agradaria dir que no penjo totes les missions de fototrampeig que porto a terme, ja que o bé les fotografies d'algunes d'elles prefereixo utilitzar-les en altres entrades o bé no hi obtinc cap fotografia o les que hi obtinc no són de prou qualitat com per penjar-les al bloc. Així doncs aniré penjant aquelles missions de fototrampeig que cregui que poden ser interessants ja sigui pels animals que hi apareixen o ja sigui per les situacions que mostren. 

En qualsevol cas recordeu el que sempre us dic, gaudiu dels animals i, sobretot, respecteu-los!

L'Herba Fetgera (Anemone hepatica)

El breu impàs comprès entre el final de l'hivern i el principi de la primavera és un bon moment per poder observar el floriment de les anomenades herbes nemorals.

Aquestes plantes es caracteritzen per ser espècies típicament boscanes i que creixen habitualment en boscos de tipus humit. Una d'aquestes espècies, sovint una de les més abundants del gènere, és l'Herba Fetgera (Anemone hepatica), també anomenada Viola de Llop, Viola de Galàpet, Viola de Pastor o Herba de la Trinitat, a la qual vull dedicar aquesta entrada.

Les plantes nemorals tenen un cicle vital curt que es desenvolupa en unes poques setmanes compreses generalment entre els mesos de març i d'abril. Això és degut a que als boscos on viuen aquestes espècies la cobertura arbòria és tan densa que la llum del sol té dificultats per arribar al terra quan el fullatge dels arbres caducifolis es troba completament crescut.

En una roureda humida i madura, com és el cas de la que estudio en aquest bloc, amb arbres de grans dimensions i amb una total cobertura arbòria, es calcula que al terra del bosc només hi arriba entre un 2% i un 10% de la llum solar que arriba a les capçades dels arbres. Aquesta escassetat de llum dificulta el creixement d'espècies herbàcies i arbustives al sotabosc, de tal manera que només hi sobreviuen aquelles que es troben adaptades a aquestes exigències umbròfiles. En el cas de les plantes nemorals, aquesta adaptació consisteix fonamentalment en una floració primerenca que els permet aprofitar la llum del sol que es filtra entre les branques encara despullades dels arbres.

Així doncs, el fet de florir quan encara el bosc presenta el seu aspecte hivernal fa de les herbes nemorals unes espècies molt vistoses, unes autèntiques pregoneres de la primavera.

En el cas que ens ocupa, l'Herba Fetgera és un clar exponent d'aquestes espècies característiques d'ecosistemes forestals humits i frescos. Es tracta d'una planta herbàcia, perenne, ja que manté les seves fulles tendres durant tot l'any, i que difícilment supera els 25 centímetres d'alçada. Brota d'un rizoma subterrani i és una planta acaulescent, és a dir, que té una tija tan curta que aparentment sembla que no en tingui. La seva forma vital és la d'un vegetal hemicriptòfit rosulat, és a dir, una planta herbàcia amb les gemmes persistents situades arran de terra.

Les fulles d'aquesta planta es disposen en una roseta basal, és a dir, que surten totes a partir de la mateixa base del rizoma. Aquestes fulles es troben sostingudes per un llarg pecíol, són coriàcies, és a dir, amb forma de cor, i presenten tres lòbuls enters iguals amb taques blanques difuminades a l'anvers i de color porpra al revers. Aquestes fulles trilobulades són tomentoses, és a dir, que presenten un conjunt de pèls molt curts que tenen la funció d'ajudar a retenir la humitat al damunt de la planta, tal i com es pot veure en la imatge anterior.

Les flors són actinomorfes, és a dir, que tenen simetria radial, mesuren uns 2 centímetres de diàmetre aproximadament, es troben solitàries, és a dir, no es troben agrupades en cap tipus d'inflorescència i neixen també directament del rizoma a partir d'unes llargues tiges de coloració rogenca.

En aquesta espècie el calze i la corol·la de la flor no es troben clarament diferenciades, de manera que no podem parlar exactament de sèpals i pètals. En aquest cas, la flor té un involucre de bràctees que simulen els sèpals i que es troben immediatament darrera dels tèpals, que vindrien a ser el que en la resta de flors coneixem com a pètals. En aquest cas, trobem habitualment de sis a set tèpals amb una coloració que pot anar des del blau fins al blanc, passant per tota una gamma de liles més o menys intensos.

A la fotografia següent es pot veure una flor amb coloració blanca:

A la fotografia següent es pot veure una altra flor amb coloració lila:

La distribució de colors de les flors, si més no al bosc que estudio, no sembla respondre a cap patró definit, fins al punt que a la fotografia següent es poden veure flors amb les tres tonalitats vivint una al costat de l'altra. Si ens hi fixem, a l'esquerra s'aprecien dues flors blaves, al centre un grup de flors liles i, a la dreta, dues altres flors blanques:

La flor és hermafrodita i es compon de pistils (part femenina), situats al centre de la flor i poc prominents, i estams (part masculina), situats entorn dels pistils i molt més prominents que aquests. Els fruits són molt petits, secs i indehiscents, és a dir, que no arriben mai a obrir-se.

El nom d'Herba Fetgera es deu a dos motius primordials, el primer és que les fulles presenten una forma que recorda vagament a la de l'òrgan del fetge; el segon, i segurament el més important, és que aquesta planta s'ha utilitzat ja des de l'antiguitat per guarir afeccions hepàtiques degut a les seves propietats terapèutiques protectores i reguladores del fetge.

La part més utilitzada amb finalitats medicinals són les fulles, que es recol·lecten entre març i setembre. No obstant, cal anar amb compte, ja que la planta en estat fresc és vesicant, és a dir, que produeix butllofes i irritacions en entrar en contacte directe amb la pell.

Un altre nom amb el que es coneix la planta és el de Viola de Galàpet, degut a la similitud entre la pell del Gripau Comú (Bufo bufo) i les fulles d'aquesta planta. També el nom d'Herba de la Trinitat, amb el que se l'anomena en alguns indrets, es deu a les seves vistoses fulles trilobulades i sempre verdes.

En el context de la Plana de Vic no és una planta abundant, i només es troba en alguns boscos ben conservats, frescals i humits, del fons del pla, com és el cas de la roureda d'estudi d'aquest bloc. No obstant, a les serres que envolten la plana sí que és relativament més freqüent, especialment en llocs amb pluviometria elevada com el Collsacabra, les Guilleries o el Montseny.

Aquesta és sens dubte una de les flors silvestres més boniques de les que podem trobar als nostres boscos. Així doncs, si teniu la sort de trobar-vos amb l'Herba Fetgera, us haig de dir que la gaudiu i que, sobretot, la respecteu!