Estratègies de termoregulació de la Serp d'Esculapi (Zamenis longissimus)

La primera espècie que vaig presentar en aquest bloc va ser la Serp d'Esculapi (Zamenis longissimus), i és que aquest és un dels animals més interessants que he trobat fins ara a la roureda d'estudi d'aquest bloc. La Serp d'Esculapi és una espècie d'hàbits totalment forestals que necessita viure en boscos densos, frescos i amb una bona estructura en tots els estrats: herbaci, arbustiu i arbori. Aquest fet fa que sigui una espècie que no és molt freqüent a l'interior de la Plana de Vic, una plana eminentment agrícola on queden relativament pocs boscos que compleixin amb aquestes característiques.

A la següent fotografia es pot veure una visió general de la roureda on podem apreciar l'exuberància dels diferents estrats forestals; les herbes, les mates, els arbusts i els arbres:

La majoria de la gent associa els rèptils amb els ambients secs, oberts, pedregosos i càlids. Aquesta associació és totalment lògica, ja que en la majoria dels casos les densitats més elevades d'aquests animals les podem trobar en ecosistemes que compleixen amb aquestes condicions. No obstant això, hi ha rèptils adaptats a viure en indrets forestals, que defugen els espais oberts i que els agrada amagar-se entre la malesa i enfilar-se als arbres, aquest és el cas de la impressionant Serp d'Esculapi. Però com s'ho fa aquesta serp per poder termoregular-se en un indret on el que més abunda és l'ombra? Aquesta és la pregunta que intentarem respondre en aquesta entrada.

La termoregulació és la capacitat que tenen els animals de mantenir la seva temperatura corporal dins d'uns límits vitals que els hi permeten el seu desenvolupament normal. Si aquesta regulació de la temperatura l'efectua el propi organisme de l'animal parlarem d'espècies homeotermes, com poden ser els mamífers o les aus; per contra, si aquesta regulació de la temperatura no la pot efectuar el propi organisme de l'animal i aquest necessita buscar la calor o la frescor per regular la temperatura del seu cos, llavors parlarem d'espècies poiquilotermes, com poden ser els peixos, els amfibis o els rèptils.

Així doncs les serps, com tots els rèptils, són animals poiquiloterms, és a dir, que la seva temperatura corporal és variable en funció de la temperatura ambiental. Aquest fet fa que aquests animals no siguin pròpiament de sang freda, com s'acostuma a dir popularment, sinó que el més correcte seria dir que la seva sang té una temperatura variable en funció de l'ambient i és l'animal, amb el seu comportament tot posant-se al sol o a l'ombra, el que ha de mantenir-la dins uns límits apropiats pel seu desenvolupament.

En el cas de la Serp d'Esculapi la seva temperatura ideal es troba entorn dels 25ºC, la qual cosa indica que és una serp d'ambients temperats, ni molt càlids ni molt freds. Aquesta temperatura ideal és la que la serp ha d'intentar mantenir per tal de poder desenvolupar les seves activitats de manera normal. Evidentment, la serp té uns marges tèrmics de tolerància que li permetran continuar activa encara que no estigui exactament a aquesta temperatura, però per naturalesa ella tendirà a buscar el sol o l'ombra, depenent del cas, per estar al màxim de a prop d'aquest valor òptim.

A la següent fotografia podem veure una Serp d'Esculapi prenent el sol mig enrotllada entre unes pedres escalfades pel sol. Aprofitem aquesta posició de l'animal per fixa-nos amb alguns detalls de la seva anatomia. Per exemple, la coloració més marronosa de la part central del cos, amb petites taquetes blanquinoses a les vores de els escames, i la coloració més clara de la part del coll i del cap de l'animal:

A la següent fotografia podem veure amb detall el cap de la Serp d'Esculapi. Es pot apreciar perfectament la pupil·la arrodonida característica de les colobres. També es poden veure les dues marques de coloració més clara que presenta aquesta serp a la part posterior del cap, a banda i banda del coll, com una mena de collar grogós que es desdibuixa a la part del clatell.

Per últim, a la següent fotografia podem apreciar les escames ventrals d'aquesta serp. Si ens hi fixem veurem que es tracta d'escames molt grosses, com bandes que van d'un cantó a l'altre del cos. Aquestes escames es troben encavallades com si es tractés de les teules d'una teulada i aquesta disposició és la que permet a les serps reptar per terra assolint velocitats notables així com arrapar-se a les superfícies i, en el cas de la Serp d'Esculapi, enfilar-se als arbres o a les roques amb molta facilitat.

Com dèiem, els rèptils han de prendre el sol per escalfar-se, però també han de posar-se a l'ombra per refredar-se, ja que podrien morir igualment per massa fred que per massa calor. El cos manté doncs la temperatura a partir de petits desplaçaments estratègics entre el sol i l'ombra depenent de les necessitats tèrmiques de cada moment, això és la termoregulació dels rèptils i presenta, per cert, una alta eficiència energètica que els permet tenir un metabolisme més lent, haver de menjar menys, haver de moure's menys i, en resum, reduir el seu desgast físic i augmentar notablement la seva longevitat respecte a les espècies homeotermes.

A la següent fotografia podem veure una Serp d'Esculapi estirada amb el cos ondulat a la vora d'un dels camins que travessa la roureda. La manera de parar-se, estirada i amb el cos una mica ondulat entre el sol i l'ombra, és típica d'aquesta espècie. El que fan és parar-se en algun lloc on els raigs de sol entrin fins al terra del bosc i allà estirar-se amb el cos lleugerament ondulat, amb l'objectiu de termoregular-se d'una manera homogènia, és a dir, sense deixar parts massa al sol i d'altres massa a l'ombra.

A la següent fotografia podem veure amb detall com el sol i l'ombra es reparteixen de manera homogènia sobre el cos de l'animal.

En el cas que ens ocupa, la Serp d'Esculapi porta a terme diverses estratègies per poder-se termoregular adequadament. Dins l'espessor del bosc, on hi predomina la penombra, hi ha dues bones opcions per poder prendre el sol:

• Una és enfilar-se a algun lloc elevat on res hi faci ombra, aquest és un dels motius pels quals aquesta serp té hàbits arborícoles. Si enfilar-se a un arbre ja pot ser una bona manera per insolar-se, enfilar-se a una construcció de pedra, on a més aquesta s'escalfa amb el sol i transmet la calor directament al cos de l'animal, encara és una millor opció.

• Una altra és parar-se a una clariana, al límit del bosc o a la vora d'un camí, on la vegetació deixi entrar els raigs de sol fins al terra del bosc i l'animal pugui estirar-se tranquil·lament per esperar que la seva temperatura augmenti.

Com podeu veure, la Serp d'Esculapi és un ofidi tranquil i gens agressiu, tampoc és verinós de manera que mata les seves preses, especialment petits rosegadors i ocells, mitjançant la tècnica de la constricció. Primer s'acosta lentament a la seva presa, tot seguit s'hi llença veloç i l'atrapa amb les mandíbules mentre enrotlla ràpidament el seu cos llarg i robust entorn de la víctima, que morirà ofegada a causa de la pressió exercida pels anells del cos de la serp.

Ja veieu que es tracta d'un animal veritablement interessant i totalment inofensiu per l'home, és per això que, com sempre, us haig de dir que si mai teniu la sort de trobar-vos amb la Serp d'Esculapi la gaudiu i, sobretot, la respecteu!