Les Hepàtiques

Per continuar amb la caracterització d'espècies de la roureda d'estudi d'aquest bloc, l'entrada d'avui tractarà sobre unes plantes discretes i poc vistoses tot i que, com podreu comprovar a continuació, molt interessants.

Per situar-nos una mica, hem de dir que aquestes plantes es troben incloses dins de la divisió de les marcantiòfites, que és un grup de plantes terrestres no vasculars comunament conegudes com a Hepàtiques. Aquesta denominació genèrica d'Hepàtiques, sense concreció de l'espècie, ja ens permet veure que es tracta d'unes plantes poc conegudes per la cultura popular, fins al punt que moltes espècies se les anomena directament pel nom científic, al no haver-hi un nom comú per  anomenar-les més enllà del terme general d'Hepàtiques.

En aquesta entrada tractaré específicament sobre tres espècies d'aquestes Hepàtiques que he trobat de moment a la roureda i que són; la Conocephalum conicum, la Pellia endiviifolia i la Lunularia cruciata.

Abans de començar a parlar de cadascuna de les espècies en qüestió, és important dir que les Hepàtiques van ser amb tota seguretat les primeres plantes en abandonar el medi aquàtic i en començar la conquesta vegetal del medi terrestre. Aquest fet implica dos aspectes que hem de tenir en compte; un és que són una família molt antiga, de la qual n'han evolucionat tota la resta de famílies de vegetals; i l'altre és que majoritàriament les trobarem en indrets humits, generalment molt a prop de l'aigua, degut a la seva elevada dependència de la mateixa.

A la següent fotografia podem veure una petita resclosa a la llera de la riera que travessa la roureda a les parets de la qual hi proliferen algunes espècies d'Hepàtiques:

A la següent fotografia, amb més detall, podem veure l'aspecte que presenten aquestes curioses plantes:

Dins de les hepàtiques es distingeixen aquelles que creixen formant un tal·lus aplanat i sense fulles (Hepàtiques tal·loses), les més primitives del gènere; i les que creixen formant petites fulles aplanades (Hepàtiques folioses), les més modernes del gènere i ja molt similars a les seves parentes les Molses. A l'entrada d'avui tractarem doncs tres espècies d'Hepàtiques tal·loses.

A continuació podem veure les tres espècies d'Hepàtiques que de moment he pogut trobar a la roureda d'estudi d'aquest bloc.

Les dues primeres, la Conocephalum conicum i la Pellia endiviifolia les he localitzat vivint a la mateixa paret de pedra de la resclosa que us he mostrat a la fotografia anterior. La més petita i de color verd fosc és la Pellia endiviifolia (1), mentre que la més grossa i de color verd clar és la Conocephalum conicum (2):

La tercera, la Lunularia cruciata, l'he trobat arrapada en algunes roques margoses a la vora de la mateixa riera, especialment en indrets obacs i amb abundant humitat. També n'he trobat alguna localitat al petit torrent que travessa pel bell mig de la roureda, en aquest cas enganxada en roques a l'interior de la pròpia llera.

Les Hepàtiques són plantes generalment petites, d'uns 2 centímetres d'amplada per uns 10 centímetres de llargada en els casos de mida major. Tot i aquestes petites dimensions, el seu creixement horitzontal els permet estendre's tot arrapant-se per grans superfícies de terra, roca, troncs o qualsevol altre substrat raonablement ferm en el qual hi tinguin una concentració elevada d'humitat.

A la següent fotografia podem veure el creixement dels tal·lus de la Conocephalum conicum. Aquesta Hepàtica la reconeixerem fàcilment per la mida grossa del seu tal·lus, de color verd molt brillant i tacte tou:

Generalment, aquestes Hepàtiques creixen formant una estructura prostrada, aplanada, amb forma de cinta ramificada i amb els extrems arrodonits, anomenada tal·lus, i que constitueix el cos del vegetal. Aquest tal·lus desenvolupa totes les funcions de l'organisme, des de la subjecció a les superfícies a través dels seus rizoides, fins a la realització de la fotosíntesi, passant pel propi creixement i reproducció de la planta.

A la següent fotografia podem veure en detall el creixement de la Conocephalum conicum entorn de la qual també es pot observar la Pellia endiviifolia. Aquesta segona espècie la reconeixerem per tenir un tal·lus de mida petita, de color verd fosc i tacte dur i aspre a causa de les concentracions de calcita que acumula als seus teixits:

El tal·lus creix dicotòmicament, és a dir, que es ramifica en lòbuls els quals, al seu torn, tornaran a ramificar-se a mesura que creixin. Aquests lòbuls són més gruixuts al centre que a les vores i al seu anvers hi són perfectament visibles el reticle cel·lular i els porus del centre de cada càmera aerífera. Aquestes càmeres són unes petites cavitats subepidèrmiques que serveixen a l'Hepàtica per emmagatzemar aigua a mode de reservori hídric. Una altra de les característiques principals d'aquestes espècies d'Hepàtiques tal·loses és el seu aspecte verd, brillant i llustrós. Aquesta brillantor és deguda a que en els tal·lus s'hi troben unes diminutes estructures anomenades cossos oleífers que no són més que petits dipòsits de reserva que acumulen substàncies lipídiques pel creixement de la planta.

Tant les càmeres aeríferes com els cossos oleífers són importants perquè les Hepàtiques pràcticament no tenen sistema reticular, només tenen uns petits rizoides que no es poden considerar arrels, amb la qual cosa totes les reserves es situen en el mateix cos del tal·lus per tal de poder-ne alimentar el manteniment i creixement constant.

A la següent fotografia podem veure el detall dels tal·lus de la Conocephalum conicum, on s'aprecien perfectament els porus i el color brillant de la planta:

Encara que costi una mica de distingir, a la següent fotografia es pot veure clarament la diferència entre els tal·lus de la Conocephalum conicum, grossos, verd clars i amb els porus ben visibles; i els de la Pellia endiviifolia, petits, foscos i sense els porus visibles:

De la mateixa manera, a la següent fotografia podem veure el detall dels tal·lus de la Lunularia cruciata on també poden apreciar-se els porus i l'aspecte general brillant de la planta. Aquesta Hepàtica la reconeixerem fàcilment ja que els tal·lus, de mida mitjana, acostumen a acabar amb dos lòbuls ondulats de color verd clar i tacte tou:

A la següent fotografia, feta amb més detall, podem apreciar perfectament l'aspecte del tal·lus bilobulat de la Lunularia cruciata, amb els característics conceptacles en forma de mitja lluna que li donen nom i la funció dels quals explicarem a continuació.

Les Hepàtiques tenen un cicle vital format per dues formes: la gametòfita, que és la forma dominant que conforma el cos de la planta; i l'esporòfita, que és la forma reduïda i que viu depenent del gametòfit.

El gametòfit doncs és el tal·lus de l'Hepàtica tal i com el veiem a simple vista, aquesta part de la planta és haploide i, per tant, conté només la meitat de l'informació genètica de l'espècie. El tal·lus, per reproducció asexual, forma unes estructures anomenades conceptacles, amb forma circular o de mitja lluna depenent de l'espècie, on es desenvolupen els gàmetes masculins i femenins que donaran lloc a la part esporòfita de la planta.

L'esporòfit, que és diploide i conté l'informació genètica completa de l'espècie, es troba conformat pel propàgul i es desenvolupa en els conceptacles del tal·lus. Els propàguls són doncs estructures que contenen les espores de l'espècie i que poden desprendre's per afavorir la dispersió de l'Hepàtica durant un curt espai de temps, ja que es marceixen poc després de la seva esporulació.

En el cas de la Conocephalum conicum i de la Pellia endiviifolia, els conceptacles formats pel gametòfit són circulars i, una vegada fecundats pels gàmetes de cadascun d'ells, s'hi desenvolupa un esporòfit en forma de pedicel amb una càpsula al capdamunt de forma cònica, en el cas de la Conocephalum conicum; o de forma circular, en el cas de la Pellia endiviifolia.

A la següent fotografia es poden apreciar els conceptacles circulars i de color marronós, indicats amb un cercle vermell, de la Conocephalum conicum (no apareixen a la imatge els pedicels a l'extrem dels quals es troben els propàguls):

En el cas de la Lunularia cruciata, els conceptacles formats pel gametòfit tenen forma de mitja lluna i, una vegada fecundats els gàmetes de cadascun d'ells, s'hi desenvolupen uns petits esporòfits de forma arrodonida que esdevindran els propàguls de la planta.

A la següent fotografia es poden apreciar, indicats amb un cercle vermell, els conceptacles amb forma de mitja lluna i els petits propàguls arrodonits i verds al seu interior típics de la Lunularia cruciata:

A la roureda d'estudi d'aquest bloc he localitzat doncs aquestes espècies d'Hepàtiques en indrets humits propers a la riera que alimenta el pantà que hi ha a una part del bosc així com en el petit torrent que el travessa. La Conocephalum conicum i la Pellia endiviifolia les he trobat en tots els casos com a espècies associades que ocupen els mateixos indrets, consistents en parets de pedra per les quals regalima aigua tals com petites rescloses de la riera, la mateixa presa del pantà alimentat pel curs d'aigua, entre d'altres indrets similars. Per altra banda, la Lunularia cruciata l'he trobat tant a la riera que alimenta el pantà com al torrent més petit que travessa el bosc, generalment creixent damunt de pedres o raconades situades a dins o molt a prop de les lleres dels mencionats cursos d'aigua.

Com podeu veure doncs, les Hepàtiques són unes plantes ben discretes i, acceptem-ho, poc vistoses per a la majoria de caminants del bosc. No obstant, també són unes plantes prou interessants i és per això que us haig de dir que, si teniu la sort de trobar-vos amb alguna d'aquestes Hepàtiques les gaudiu i, sobretot, les respecteu!