La Serp d'Esculapi (Zamenis longissimus = Elaphe longissima)

El passat dia 1 de novembre a la tarda em trobava enmig del bosc tot buscant un bon indret per col·locar la càmera de fototrampeig. Tinc localitzades algunes teixoneres i la meva intenció era anar a muntar la càmera a prop de les mateixes, per veure si aconseguia alguna bona foto dels teixons. El cel amenaçava de pluja i el bosc estava una mica agitat, les branques anaven d'una banda a l'altra per culpa del vent i les fulles anaven caient a tort i a dret preludiant l'arribada de la llevantada.

A aquelles altures de l'any i amb aquelles condicions meteorològiques el que menys m'esperava era trobar-me, estirada al mig del camí pel que jo avançava, amb una impressionant Serp d'Esculapi (Zamenis longissimus abans anomenada Elaphe longissima).

La Serp d'Esculapi és una de les meves serps preferides, sens dubte ja us anireu adonant que la meva passió és l'herpetologia, i que d'amfibis i de rèptils us en parlaré molt i molt al llarg de les successives entrades d'aquest bloc.

Però al què anàvem, la Serp d'Esculapi és una colobra de mida gran, esvelta, amb el cap allargat i les escames dorsals llises. És una de les serps més llargues de la nostra fauna, superada tan sols per la Serp Verda (Malpolon monspessulanus) i per la Serp Verda i Groga (Coluber viridiflavus), i pot arribar a fer fins a 2 metres de llargada, encara que per regla general no passa dels 1,5 metres. La que jo em vaig trobar en aquesta ocasió mesurava 85 centímetres aproximadament, i era per tant un exemplar adult.

 Una de les característiques que ens permetrà reconèixer amb facilitat la Serp d'Esculapi és el seu cap estret i allargat, poc diferenciat del cos. Els ulls tenen la pupil·la completament rodona, a diferència d'altres serps, el morro és rodó, gens aixecat, i per aquells que sigueu més experts, l'escama rostral és roma en la seva part posterior i no està ficada entre les escames frontonasals.

Una altra cosa que ens pot ajudar a identificar la Serp d'Esculapi és la seva coloració dorsal uniforme, de color coure característic, amb variacions cap al marró, cap al daurat o cap al gris, i amb petites taquetes més clares a les vores de les escames, sobretot al centre del cos. La part anterior sol ser més clara, sense taques, i defineix bé el que vindria a ser el coll de la serp, habitualment de color coure intens. La seva coloració mimètica l'ajuda a passar molt desapercebuda entre la fullaraca del bosc.

 Aquesta és una serp característica d'ambients boscosos humits, amb pluviometries superiors als 700 mm/m² i amb abundant vegetació arbustiva i arbòria. Pot habitar qualsevol tipus de bosc mentre sigui suficientment frondós i ombrívol, per altra banda, defuig els ambients oberts i els boscos massa secs. Tot i aquestes preferències fresquívoles, la Serp d'Esculapi necessita d'un cert règim tèrmic i d'una suficient insolació per tal de poder efectuar una bona termoregulació, amb la qual cosa no és una espècie amant dels ambients freds d'alta muntanya.

Una de les característiques interessants de l'espècie és que té hàbits arborícoles, i es passa bona part del seu temps d'activitat enfilada en arbusts i arbres, buscant tota mena de preses, des d'insectes grossos fins a ocells, polls i ous. No obstant, la seva dieta es fonamenta, com en la major part dels ofidis, en una àmplia gamma de micromamífers, als que cal sumar amfibis i petits rèptils.

Aquesta serp no és verinosa i, en general, no és tampoc agressiva. No obstant això, el que no expliquen molts manuals d'herpetologia és que si és molestada la Serp d'Esculapi bufa amenaçadorament i s'enrotlla fent rascar les escames de la pell i emetent així un soroll d'advertència força curiós. A més, pel que he pogut observar en diverses ocasions, en retirar-se després de ser molestada aquesta serp marxa fuetejant el terra amb uns cops laterals de cua que tenen per finalitat dissuadir el suposat perseguidor.

Per no allargar-me més, i doncs que suposo que molts de vosaltres us haureu preguntat d'on ve aquest nom de Serp d'Esculapi, us diré que efectivament el nom vulgar prové de la creença popular que aquesta era la serp que els antics romans tenien als temples dedicats al déu de la medicina, Esculapi (que anteriorment havia sigut el déu grec Asclepi). Com a curiositat, aquesta és la serp que s'enrotlla a la copa dels farmacèutics, l'anomenada Copa d'Higiea (Higiea era filla d'Esculapi i germana de Panacea, segons la mitologia grecoromana). Durant l'edat mitjana la Serp d'Esculapi, juntament amb la Serp Blanca (Rhinechis scalaris abans anomenada Elaphe scalaris), eren considerades les dues serps medicinals per excel·lència.

Si teniu la sort de trobar-vos amb la Serp d'Esculapi us haig de dir que la gaudiu i que, sobretot, la respecteu!