Tècniques d'observació de fauna: el fototrampeig

Com us vaig anunciar ja en l'entrada referent a l'Esquirol, vull aprofitar aquest bloc per explicar-vos algunes de les tècniques que utilitzo per poder observar fauna salvatge.

M'agradaria advertir-vos, abans de començar, que per trobar-vos animals el primer que cal que tingueu és paciència, molta paciència. Sembla una obvietat, però cal tenir en compte que els animals salvatges són esmunyedissos i tímids per naturalesa, que sovint es mouen en hores que nosaltres no podem estar al camp, com pot ser la nit o els crepuscles i que, lògicament, el seu instint els farà amagar a la mínima sospita que els estem vigilant.

Aquests factors, entre d'altres, dificulten molt l'observació directa de la fauna, i impliquen que sovint coneixem de la seva existència per mitjà dels rastres que deixen (petjades, excrements, restes de pèl, entre d'altres) encara que no haguem pogut aconseguir veure mai els animals en qüestió.

Exemple de petjades de Teixó (Meles meles) deixades sobre el fang:

En molt poques ocasions, i sovint de manera fugaç, podem aconseguir veure algun animal, bé sigui sorprès per la nostra sigil·lositat o bé sigui per un encontre fortuït. Aquestes topades, veritables trobades salvatges, generalment no permeten una observació acurada dels animals, ni molt menys poder-ne obtenir fotografies que les testimoniïn. És per aquests motius que sovint els amants de l'observació de la fauna acaben orientant-se a l'ornitologia, degut a que les aus són relativament més fàcils de localitzar que els mamífers, els rèptils o els amfibis, i ja que la majoria de les vegades amb uns prismàtics adequats o amb una càmera fotogràfica mínimament decent se'n poden obtenir imatges de bona qualitat i gaudir d'una bona observació de multitud d'espècies encara que sigui a distància o en ple vol.

Però si el que ens interessa és veure animals terrestres i amagadissos, bàsicament mamífers, si després de trobar-nos amb els rastres durant moltes sortides de camp el que volem és poder observar l'animal en si mateix, llavors el que ens caldrà és organitzar-nos, estudiar bé l'espècie que volem veure així com l'entorn on habita i determinar quina és la millor manera de fer-ne l'observació.

En aquest cas, i per començar, us parlaré del fototrampeig, ja que aquesta és sens dubte una de les millors tècniques per poder observar fauna salvatge en el seu medi natural, sense molestar-la, cosa molt important, i sense haver de passar llargues estones vigilant l'entorn per on creiem que es mourà l'animal que volem observar.

En el meu cas, m'he decidit a explicar-vos aquesta tècnica primer que les altres ja que moltes de les fotografies dels animals que apareixen en aquest bloc han sigut preses amb una càmera de fototrampeig, i penso que pot ser interessant que us comenti les quatre coses bàsiques sobre aquesta tècnica i que us pugui ensenyar les fotografies de les diferents missions de fototrampeig que porto i he portat a terme a la roureda d'estudi d'aquest bloc.

Els dispositius de fototrampeig es componen per una càmera digital connectada a un detector de moviment, tot plegat integrat en un mateix equip i coordinat amb un flaix, generalment d'infraroigs, que ens permetrà obtenir fotografies dels animals quan aquests mateixos activin el dispositiu i sense que ni tan sols ells se n'adonin, tant sigui de dia com de nit. Tota càmera de fototrampeig es caracteritza per tres paràmetres que en defineixen el funcionament i que seran clau per poder obtenir les captures fotogràfiques dels animals salvatges. Aquests tres paràmetres són el camp de detecció del sensor de moviment, que defineix la zona d'accionament del dispositiu; el camp d'il·luminació del flaix, que defineix la zona visible dins de la zona d'accionament del dispositiu; i el camp òptic de la pròpia càmera, que defineix la zona fotografiable dins de la zona visible del dispositiu.

Generalment, la majoria de càmeres permeten regular aquests tres paràmetres, sempre dins d'uns límits, de manera que els podrem ajustar en funció del que més ens interessi captar. No obstant, en molts casos l'ajust no es fa directament sobre els camps esmentats, sinó sobre els seus temps d'accionament i reacció. La càmera que jo utilitzo, i de la qual us descriuré mínimament el funcionament, és una Scotguard SG570 10mHD, i al final de l'entrada us anoto amb detall les seves principals característiques tècniques.

Com us deia, la càmera de fototrampeig compta amb uns paràmetres regulables que, en el cas de la càmera que jo faig servir, són: la sensibilitat del detector de moviment d'infraroig passiu, el temps de recuperació i el nombre de disparaments.

La sensibilitat del sensor de moviment d'infraroig passiu determinarà la facilitat del sensor a la hora de detectar moviment i activar tot el dispositiu de captura fotogràfica. Es pot regular segons tres nivells, alt, mitjà o baix, de tal manera que si volem observar animals molt petits caldrà utilitzar un grau de sensibilitat alt, mentre que si volem observar animals de mida gran serà suficient utilitzar un grau de sensibilitat baix. Cal tenir en compte que com major sigui el grau de sensibilitat més "fotografies buides" obtindrem, ja que la càmera detectarà moviments mínims tals com la pluja forta, la caiguda de fulles o branques o, fins i tot, el moviment dels reflexos solars entrant dins l'espessor del bosc. Per contra, amb un grau de sensibilitat baix la càmera deixarà sense fotografiar el moviment de petits animals, especialment si aquest moviment és lent i es produeix al límit del camp de detecció que, en el cas de la càmera Scotguard SG570 10mHD, és d'uns 22 metres aproximadament. 

El temps de recuperació, o de rearmament, és l'interval temporal que passa des que la càmera efectua un disparament fins que està a punt per efectuar el següent. Aquest paràmetre és important ja que, en molts casos inclòs el de la càmera que jo utilitzo, aquest espai de temps pot ajustar-se des de 1 segon fins a 60 minuts. Com veiem, programar bé aquest temps de recuperació serà clau a la hora de posar al càmera al bosc. El temps de recuperació és una eina que s'utilitza en algunes metodologies de recompte fotogràfic d'espècies, especialment en aquelles en què l'aparença externa (pelatge, plomatge o coloració de la pell) no permet una identificació precisa dels individus. Així, si volem fer un recompte d'aquests animals, ens interessarà programar temps de recuperació molt llargs, superiors generalment als 30 minuts, per tal que l'equip realitzi només una fotografia de cada individu. Si per contra ens interessa obtenir més d'una fotografia cada cop que la càmera s'activa, especialment per animals difícils d'observar, necessitarem programar temps de recuperació curts, per tal d'aconseguir la major quantitat de fotografies possible de cada esdeveniment. La programació concreta, una vegada més, dependrà de l'espècie que vulguem fotografiar així com del lloc on instal·lem la càmera. Si la col·loquem en un pas de fauna, ens pot interessar que la càmera fotografiï ràpidament qualsevol animal que hi passi, i caldrà ajustar un temps de recuperació curt. Si, en canvi, col·loquem la càmera en un punt d'abeurament, doncs que els animals estaran més estona parats al mateix lloc, podrem programar temps de recuperació més llargs sense por de perdre registres fotogràfics.

Finalment, el nombre de disparaments es correspon al nombre de fotografies que efectua la càmera cada cop que s'activa. Aquest paràmetre es pot regular de un a tres disparaments, i ens permetrà determinar doncs la quantitat d'imatges que obtenim cada cop que s'activa el dispositiu de fototrampeig. La seva principal funció és poder fotografiar grups d'animals, de tal manera que la càmera no fotografiï només l'animal que activa primer l'equip, sinó també la resta d'animals que formin el conjunt.

Un darrer factor important és la velocitat de disparament, que és el temps transcorregut des que el sensor detecta moviment fins que la càmera efectua definitivament la fotografia. Aquest temps és de 1,2 segons en la càmera que jo utilitzo, i no es pot regular.

Per triar un bon indret on situar la càmera cal tenir en compte un fet important, i és que els animals no es mouen pel bosc de qualsevol manera, sinó que utilitzen senders (camins o passos de fauna) i acudeixen regularment a uns punts concrets (llocs d'abeurament, guals per travessar cursos d'aigua, entre d'altres). Identificar aquests senders i punts concrets dins del bosc ens serà clau a la hora de col·locar la càmera en un lloc on realment aquesta pugui captar alguna cosa.

Exemple d'un lloc d'abeurament de fauna aprofitant un toll en el rierol temporal que travessa la roureda. Aquestes cadolles també les utilitzen els Porcs Senglars per rebolcar-se i empastifar-se amb el fang:

Per regla general, identificar els senders de pas i punts d'acudiment de fauna requerirà un bon coneixement del medi natural on es vulgui muntar el dispositiu de fototrampeig. Cal caminar molt pel bosc i observar amb deteniment els detalls que hi advertim i que ens poden permetre identificar els indrets per on es mouen els animals. Evidentment, un Porc Senglar (Sus scrofa) deixarà uns rastres més evidents que una Guilla (Vulpes vulpes), per citar dos exemples, però ambdós utilitzaran amb tota probabilitat els mateixos senders per anar d'una part a l'altra del bosc.

Terreny remenat pels Porcs Senglars en un sender de fauna:

De vegades, en la recerca de senyals podem obtenir informació molt clara dels animals que han passat per un determinat indret, ja sigui reconeixent-ne la petja, el pèl o els excrements. En alguns casos fins i tot és possible arribar, resseguint bé les pistes adequades, fins al cau on habita l'animal, fins al jaç on passa les hores de repòs o fins la roca o la soca que fa servir de refugi per a les cries. En aquests casos, quan localitzeu un lloc d'aquests, un bon consell és que intenteu de fer-vos notar el menys possible, cal col·locar la càmera o observar el lloc des d'una distància prudencial des de la qual els animals no puguin percebre'ns de cap manera, ja que cal tenir en compte que tots tenen uns sentits molt fins, i que hi ha espècies que si detecten la presència humana abandonaran el lloc i de poc ens haurà servit l'esforç dedicat en trobar-lo. És molt important no molestar la fauna salvatge, l'objectiu ha de ser poder observar els animals sense que ells se n'adonin, sense alterar els seus hàbits ni la seva conducta, de manera que puguem estudiar bé la seva biologia i etologia.

Exemple d'un cau de Guineu al mig del bosc:

Aquesta que us he descrit és la meva manera habitual de procedir a la hora de muntar la càmera de fototrampeig, en el meu cas no utilitzo cap mena d'esquer ni d'element atraient de fauna, com pot ser utilitzar menjar, reclams auditius, reclams olfactius, entre d'altres reclams generalment utilitzats per atreure la fauna al lloc on hi ha instal·lat l'equip de fototrampeig. Personalment, entenc que per poder observar animals escassos o rars pot ser necessari utilitzar aquests elements d'atracció, però en el meu cas, per observar la fauna habitual del bosc, prefereixo només utilitzar la càmera i el meu sentit comú, intentant predir en cada ocasió el lloc per on es mouran els animals.

En qualsevol cas, ara que ja us he explicat una mica en què consisteix el fototrampeig elemental que utilitzo per fotografiar molta de la fauna que va apareixent en aquest bloc, us avanço que, a més de les entrades descriptives de cada espècie, penjaré també els resums fotogràfics comentats de les diferents missions de fototrampeig que vaig efectuant a la roureda, per tal que pugueu anar veient la fauna que s'hi belluga.

Si aneu al bosc i teniu la intenció d'observar fauna salvatge, recordeu que és molt important que sigueu respectuosos amb l'entorn i amb els propis animals!


Característiques tècniques de l'equip de fototrampeig Scotguard SG570 10mHD:

• Resolució de 10 megapíxels
• Sensor CMOS de color
• Lents F = 2,2 mm amb camp de visió de 60º
• Camp de detecció de 22 metres
• Abast del flaix d'infraroigs de 22 metres
• Resolució del vídeo de 640x480 i 1280x720
• Pantalla LCD de 1,4 polzades en el comandament de programació
• Ranura per a memòria externa SD/SDHC de fins a 32 GB
• Lent PIR multizona
• Sensibilitat de detecció del PIR ajustalbe (alta, mitjana o baixa)
• Flaix de 22 bombetes led IR de llarg abast
• Operativitat dia/nit (24 hores)
• Velocitat de disparament de 1,2 segons
• Temps de recuperació programable entre 1 i 60 minuts
• Mode de captura programable de 1 a 3 disparaments
• Duració del vídeo programable entre 1 i 60 segons
• Dimensions: altura 13 cm / amplada 8 cm / profunditat 3 cm
• Pes aproximat de 255 g amb bateria (quatre piles tipus AA)
• Temperatura de funcionament entre -20ºC i 60ºC
• Sistema d'autentificació de seguretat FCC