L'Heura (Hedera helix)

Una planta interessant dels nostres boscos, si més no una planta que a mi sempre m'ha cridat fortament l'atenció, és l'Heura (Hedera helix).

En boscos vells, com és el cas de la roureda d'estudi d'aquest bloc, quan el fred hivernal deixa els enormes brancatges dels Roures totalment desfullats, és un bon moment per observar com les Heures creixen arrapades en molts d'aquests gegants del bosc, cobrint-los de vegades des de la soca fins a les branques més altes.

L'Heura és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies, parenta llunyana del Ginseng, que creix en ambients humits, frescos i ombrívols, generalment trepant damunt d'alguna superfície vertical com pot ser el tronc d'un arbre, la superfície d'una roca, el mur d'una construcció o qualsevol altre element que li permeti enfilar-se tot buscant la llum del sol.

Morfològicament l'Heura és un arbust enfiladís, el que popularment es coneix com una liana, de fulles perennes, és a dir, sempre verdes, i faneròfit. Es coneixen com a faneròfites aquelles plantes, generalment llenyoses o herbàcies vivaces, que tenen les gemmes de recanvi per sobre de 20 a 50 centímetres del nivell del sòl, o de l'arrencada de la tija en espècies reptants. En aquest sentit, l'Heura és el que es coneix com una faneròfita lianoide, és a dir, una planta persistent que es serveix d'una altra com a suport sobre el qual desenvolupar-se i les gemmes de recanvi de la qual es troben en plançons a més de 20 centímetres de la tija principal.

Tot i aquesta condició de liana, l'Heura també pot créixer com una planta de sotabosc, estenent-se horitzontalment pel sòl del bosc fins a trobar un suport adient al que poder adherir-se i créixer amb el seu port vertical característic.

Com a espècie d'indrets ombrívols que acostuma a desenvolupar-se en boscos espessos, el port vertical li permet enfilar-se tot buscant la claror del sol. Així mateix, en indrets on la llum penetri directament fins al terra del bosc, l'Heura podrà estendre's com un arbust ras, seguint un port horitzontal, sempre i quan la llum no li incideixi directament durant un nombre excessiu d'hores.

Una curiositat de les Heures és que tenen branques estèrils i branques fèrtils, ambdues molt ben diferenciades.

Les branques estèrils són aquelles que la planta desenvolupa, prostrades o enfiladisses, per poder créixer. Aquestes branques es caracteritzen per tenir petites arrels fixadores, curtes i piloses, que la planta utilitza per adherir-se a les superfícies per on s'enfila. Aquestes branques estèrils són de color verd terrós o rogenc i poden presentar rizomes, és a dir, que poden arrelar i generar nous peus de la planta a partir dels quals aquesta podrà continuar creixent.

A la fotografia següent es poden veure les branques estèrils de l'Heura enfilant-se al tronc d'un Roure:

En aquesta altra fotografia es poden veure en detall les arrels fixadores d'una Heura adulta arrapada fortament a l'escorça d'una Robínia:

Les fulles de les branques estèrils són peciolades i amb forma palmada, amb de 3 a 5 lòbuls, estan separades per entrenusos i són alternes. El limbe és de color verd intens o obscur i els nervis són de color verd clar o blanquinós, molt distingibles i lleugerament prominents.

Les branques reproductores o fèrtils, per contra, la planta només les desenvolupa per reproduir-se, són erectes i estan desproveïdes d'arrels fixadores. Aquestes branques la planta no les desenvolupa fins que no ha arribat a un estadi adult del seu desenvolupament i sempre estan situades a les parts de la planta que reben més llum, generalment les parts més enlairades.

A la fotografia següent es pot veure una Heura crescuda sobre un Roure jove, les branques fèrtils són les que s'estenen envoltant el tronc central i que no es troben enganxades al mateix:

En aquesta altra fotografia es poden veure en detall les branques fèrtils, sense arrels fixadores i amb una forma de les fulles diferent a les de les branques estèrils:

Les fulles de les branques fèrtils són també peciolades però tenen forma entera, és a dir, no presenten lòbuls, sent les formes més habituals la el·líptica, la ovada i la lanceolada, estan separades per entrenusos i són alternes. El limbe és de color verd brillant, generalment més clar que les fulles de les branques estèrils, els nervis són verdosos, poc distingibles i poc prominents.

En aquestes branques reproductores és on es desenvolupen les flors i els fruits de l'Heura. Les flors, com succeeix en totes les araliàcies, estan organitzades en panícules on s'agrupen de 12 a 20 flors disposades en umbel·les. Les flors disposen de pètals, sèpals, estams i pistils i tenen un color groc verdós poc vistós. Els fruits de l'Heura són unes baies esfèriques d'uns 5 mil·límetres de diàmetre, carnoses i que un cop madures prenen una coloració verd fosca o negrosa. La floració d'aquesta espècie es produeix a finals d'estiu i principis de tardor, de manera que durant l'hivern és fàcil veure les baies encara enganxades a la planta, a punt per caure a terra i germinar en arribar la primavera.

A la fotografia següent podem veure les diferents branques i fulles de l'Heura: a la part baixa del tronc, arrapades a aquest, podem veure les branques estèrils, amb les seves fulles lobulades; a la part alta del tronc, sense estar-hi enganxades, podem veure les branques fèrtils, amb les seves fulles enteres; al final de les branques fèrtils podem veure els grups de baies ja madures:

Les tiges, les fulles i els fruits de l'Heura s'han utilitzat popularment com a medicinals, ja sigui a partir d'assecar les fulles i infusionar-les, d'esmicolar les baies seques i barrejar-les amb licor o d'aprofitar la resina gomosa de les tiges per fer-ne ungüents i cataplasmes. Tradicionalment s'ha utilitzat l'Heura per tractar la bronquitis, les càries, les úlceres, entre d'altres afeccions comuns, tot i que cal dir que mal administrada aquesta planta també pot presentar una notable toxicitat.

Degut a aquestes característiques, a l'antiguitat es considerava l'Heura una planta màgica que protegia contra els mals esperits, d'aquí que es plantés en murs i tanques al voltant de les cases de pagès, aprofitant a més a més que és una planta sempre verda i de vida llarga. També es creia bona contra la borratxera, mantenint-ne una fulla al front, i és per això que va ser dedicada al déu Dionís i que en moltes tavernes es pintava una Heura a l'entrada fent entendre així que en aquells llocs s'hi servia bon vi. En algunes cultures, degut a la seva longevitat superior als 500 anys, l'Heura era venerada com a símbol d'immortalitat. A Grècia les corones d'Heura representaven el símbol de la fidelitat en les celebracions matrimonials. Finalment, i a causa de tot això, a l'Edat Mitjana l'Església Cristiana va prohibir-ne qualsevol tipus d'ús, associant-la al paganisme i a les pràctiques de bruixeria.

El saber popular també afirma que les Heures poden arribar a asfixiar als arbres on s'enfilen fins a provocar-los la mort. No obstant aquestes creences, doncs que les arrels fixadores de l'Heura no penetren dins dels teixits vius de l'arbre, sinó que només serveixen per adherir-s'hi, la realitat és que l'Heura no és una planta paràsita que faci cap mal als arbres, com a molt només arriba a perjudicar-los a partir de la competència per la llum, l'aigua i els nutrients minerals del sòl.

A la fotografia següent podem veure una Heura adulta creixent en un Roure. Tot i que a simple vista pugui semblar que la liana ofega a l'arbre, la realitat és que només l'utilitza per enfilar-s'hi:

A vegades, en boscos vells com el cas de la roureda d'estudi d'aquest bloc, les Heures poden arribar a ser molt abundants i poden cobrir els Roures pràcticament fins a la capçada, desenvolupant-se durant anys i arribant a fer-se molt grans. Aquest fet només denota la senectut del bosc, la seva vellesa i, en molts casos, la poca vitalitat dels arbres més vells enfront les Heures joves. També cal dir que, amb el seu creixement, l'Heura crea infinitat d'amagatalls en els arbres on s'enfila, aprofitats per nombroses espècies d'ocells, d'insectes i de mamífers que hi troben refugi.

Així que, quan aneu pel bosc i observeu les Heures enredades damunt de qualsevol arbre o arbust, penseu que cal que les respecteu ja que entre les seves branques i fulles s'hi amaguen segurament molts animals, observant-vos sense ser vistos!