Tècniques d'observació de fauna: localització de poblacions d'amfibis

Sens dubte els meus animals preferits, els que des de ben petit més m'han apassionat, pels que més llibres de fauna he llegit i pels que més hores he passat al camp, són els amfibis.

Els amfibis són el primer grup de vertebrats que va sortir de l'aigua per explorar la terra fa aproximadament 350 milions d'anys. Les solucions evolutives que els van permetre fer aquest pas tan important van aparèixer o van consolidar-se en aquest grup i això va permetre a la vida terrestre patir una explosió de diversitat que amb el temps va acabar originant la resta de grups d'animals vertebrats que habiten la terra ferma; els rèptils, els ocells, els mamífers, a més de, lògicament, també els amfibis moderns.

Els amfibis els podem dividir en tres grans grups: els àpodes o amfibis sense potes, és a dir, les Cecílies; els urodels o amfibis amb cua, és a dir, les Salamandres i els Tritons; i els anurs o amfibis sense cua, és a dir, les Granotes i els Gripaus.

A casa nostra hi trobem urodels i anurs, o sigui, amfibis amb i sense cua, però no hi trobem àpodes, o sigui, amfibis sense potes, els quals només habiten en zones tropicals.

En diferents entrades, no necessàriament successives, intentaré descriure tots els amfibis que habiten a la roureda d'estudi d'aquest bloc que, pel que he pogut anar veient, són: la Salamandra (Salamandra salamandra), el Tritó Verd (Triturus marmoratus), probablement també el Tritó Palmat (Lissotriton helveticus) tot i que aquest encara no el puc confirmar, la Granota Verda (Pelophylax perezi), el Tòtil (Alytes obstetricans), el Gripau Comú (Bufo bufo), el Gripau Corredor (Epidalea calamita), la Reineta (Hyla meridionalis) i probablement, tot i que tampoc el puc confirmar del tot, també el Gripauet o Granoteta de Punts (Pelodytes punctatus). A més d'aquestes espècies, a la Plana de Vic també hi habita el Gripau d'Esperons (Pelobates cultripes) però pels requeriments ecològics d'aquesta espècie veig difícil que pugui habitar els ecosistemes aquàtics presents a la roureda i, per tant, no considero que pugui trobar-lo a la mateixa.

A continuació es presenten, de manera resumida, les diferents espècies d'amfibis que habiten a la roureda, així com els seus hàbits i biòtops predilectes:

La Salamandra és un dels amfibis més característics de la roureda, amant dels rierols i petites basses, incloses les fonts, és un animal d'hàbits terrestres que només acudeix als punts d'aigua per parir-hi les seves petites larves, efectuant generalment dues postes anuals, una a la primavera i una altra a la tardor. És un dels amfibis que apareix primer, just a finals d'hivern, i també un dels que comença la letargia hivernal més tard, ja ben entrada la tardor, degut al fet que està ben adaptada als climes frescos de tendència centreeuropea:

La Reineta, en canvi, és un amfibi típic dels climes mediterranis. Originària segons sembla del Nord d'Àfrica, és una espècie de gran bellesa i l'únic amfibi amb hàbits arborícoles de la nostra fauna, cosa que fa que necessiti de vegetació abundant on poder enfilar-se (joncs, esbarzers, herbassars, entre d'altres) prop de les basses on habita:

El Tritó Verd és una altra espècie típica de bassa. Aquest bonic amfibi defuig les aigües corrents de rius i torrents i, sobretot, els peixos, que en depreden les larves. Acostuma a viure en indrets amb pluviometries elevades i temperatures més o menys temperades, en tot tipus d'aigües estancades especialment si hi ha vegetació aquàtica on pugui amagar-se i pondre els ous:

El Gripau Comú, d'hàbits terrestres igual que la Salamandra, també com aquesta només acudeix als punts d'aigua per aparellar-se i pondre els seus ous disposats en llargues tirallongues gelatinoses. És una espècie que habita tot tipus d'ecosistemes, i els capgrossos de la qual poden desenvolupar-se sense problema tant en rius com en basses sempre i quan aquests punts d'aigua tinguin un hidroperíode suficientment llarg com per permetre els seu desenvolupament:

La Granota Verda, de la qual aquí només en mostro una larva (capgròs), és una espècie fortament aquàtica i típica dels ambients mediterranis, amant del sol i de la calor. És un amfibi robust, valent i extremadament adaptable, una veritable supervivent que pot establir les seves poblacions fins i tot en punts d'aigua de qualitat dubtosa i infestats d'espècies invasores:

El Tòtil, espècie poc amant de l'aigua en la seva fase adulta, es caracteritza per ser una espècie on els ous maduren fora de l'aigua, essent transportats pel mascle d'una banda a l'altra enganxats a les seves potes posteriors fins que els embrions estan a punt d'eclosionar, moment en que el mascle els anirà a deixar en algun punt d'aigua, preferiblement una font, bassa o toll de rierol, on hi hagi aigua durant bona part de l'any i on puguin desenvolupar-se els seus capgrossos. D'aquesta espècie, tot i que encara no n'he pogut obtenir cap bona fotografia, sí que n'he detectat sovint el seu cant característic, que us presento a continuació:

El Gripau Corredor, finalment, és una espècie molt adaptable, amant dels espais oberts amb punts d'aigua dispersos, especialment bassals o petites basses amb poca aigua on els seus capgrossos puguin desenvolupar la seva accelerada metamorfosi:

El nom "amfibi" prové del grec i significa vida doble o "vida dual", entenent que són animals que poden viure entre l'aigua i la terra, sense trobar-se lligats a cap dels dos medis però depenent directament de tots dos.

Així doncs, per poder localitzar i fer seguiments de poblacions d'amfibis necessitem primer de tot identificar els ambients pels quals aquests es mouen. En el cas de la roureda d'estudi d'aquest bloc hi ha cinc biòtops aquàtics on habiten diferents espècies d'amfibis i que són els llocs on porto a terme els meus seguiments de poblacions. Aquests cinc biòtops són:

Torrent que travessa la roureda. Es tracta d'un curs d'aigua temporal, amb trams d'aigües somes entre roques i amb gorgs o tolls distribuïts al llarg del torrent que aguanten aigua durant bona part de l'any. Aquest torrent evacua l'aigua que es filtra pel subsòl del bosc i dels camps de conreu veïns i, per tant, té un règim fortament estacional. No obstant, al transcórrer per un lloc enclotat i amb molta cobertura arbòria que evita l'evaporació de l'aigua, els mencionats gorgs i tolls que es troben al llarg del curs del torrent retenen aigua durant aproximadament 10 mesos a l'any i permeten que diverses espècies d'amfibis els aprofitin per criar.

Toll ple d'aigua a la llera seca del torrent que travessa la roureda:

Concretament, aquestes cadolles són aprofitades per la població de Salamandres que habiten el bosc per fer-hi les seves postes. També el Gripau Comú aprofita ocasionalment aquests punts d'aigua més o menys permanents per pondre-hi els seus ous. Els canvis en la llera del rierol deguts a les avingudes d'aigua van modificant lleugerament la forma i la disponibilitat dels tolls que es troben al llarg del torrent, reblint-los o buidant-los de sediments depenent de l'ocasió. Aquest fet va comportar que durant molt de temps existís un gorg que per les seves dimensions i situació feia la funció de bassa interior del bosc. En aquest gorg s'hi va establir puntualment una població de Tritó Verd i de Granota Verda que segurament provenien d'una altra bassa situada vora un antic molí que hi ha aigües avall del torrent, dins del mateix bosc. Aquesta bassa del molí es va buidar ja fa molts anys, en rehabilitar-se la construcció de l'edificació, i és molt possible que aquestes dues espècies trobessin al mencionat gorg llera amunt un bon indret on poder establir-se i mantenir els seus efectius. Durant molts anys, doncs, en aquest gorg d'aigües permanents hi van existir poblacions de Tritó Verd, Granota Verda, Salamandra i Gripau Comú, a més de, ocasionalment, també Gripau Corredor i Tòtil. Malauradament, però, aquest toll amb dinàmica de bassa es va veure reblert de sediments per una avinguda d'aigua i va quedar inutilitzat com a lloc de cria d'amfibis durant aproximadament 8 anys, fins que l'any 2014 una altre cop de riu del torrent va retirar-ne novament els sediments i el va tornar a reobrir. És d'esperar que aquest punt d'aigua pugui tornar a ser colonitzat per les mencionades espècies, i aquest fet serà objecte de seguiment durant els propers mesos.

Gorg del torrent amb dinàmica de bassa:

Bassals que es formen en camins que travessen la roureda. Dins el bosc hi discorren alguns camins de carro on sovint es creen bassals i roderes que s'omplen d'aigua durant els episodis de pluja i que generalment retenen aigua durant períodes inferiors als 3 mesos. Tot i que el medi sigui molt inestable i l'aigua només hi estigui present durant unes poques setmanes o mesos, el fet de trobar-se dins del bosc fa que aquests punts d'aigua siguin aprofitats per algunes espècies d'amfibis per a fer-hi les seves postes. Concretament, hem detectat que aprofiten aquests bassals la Salamandra i el Gripau Corredor, ja que pel que sembla aquestes espècies tendeixen a aprofitar qualsevol punt d'aigua disponible.

Bassal efímer a la vora d'un dels camins que travessen la roureda:

Bassa al límit del bosc. En una de les parts de la roureda hi trobem una bassa de despuig situada al llindar entre el bosc i algunes petites zones de conreu i de devesa. Aquesta és una bassa ramadera típica que es va crear originalment com a punt d'abeurador per les Vaques i Cavalls que pasturen per les zones properes. Recull l'aigua a partir de l'escorrentia del vessant del turó així com d'un cavalló fet al llarg de la base del mateix turó i d'un camí que hi passa a prop, rec que serveix per desviar l'aigua del mencionat camí i conduir-la fins a la conca de la bassa. Amb tot, aquesta bassa no és gaire gran ni profunda i això fa que sovint retingui aigua amb prou feines durant uns 10 mesos a l'any. És per aquest motiu que, per augmentar el volum d'aigua d'aquesta bassa, es va construir un petit aqüeducte que hi portava aigua des d'un pantà proper del qual parlarem també a continuació. Aquest aqüeducte es troba actualment molt deteriorat i, per tant, la bassa s'alimenta només de l'aigua que hi arriba directament. En aquesta bassa hi hem detectat la màxima presència d'amfibis de tota la roureda, trobant-s'hi la Salamandra, el Tritó Verd, el Tòtil, la Reineta, el Gripau Corredor, el Gripau Comú i la Granota Verda. Per les seves característiques és probable que també hi pugui haver el Tritó Palmat i el Gripauet, tot i que com he dit aquestes dues espècies no puc assegurar que s'hi trobin ja que no he pogut detectar-les encara al bosc.

Bassa ramadera amb vegetació aquàtica abundant, biòtop idoni per a moltes espècies d'amfibis:

Pantà. A més a més del torrent, a la roureda hi existeix un altre curs d'aigua, una petita riera, on hi trobem un pantà de mitjanes dimensions. Aquest curs d'aigua acostuma a portar aigua durant més o menys tot l'any, amb cabal variable, i això fa que el nivell del pantà es mantingui relativament estable i presenti unes comunitats de vegetació de ribera prou ben desenvolupades i naturalitzades. D'aquest pantà és d'on en surt l'antic aqüeducte que portava aigua a la bassa mencionada anteriorment. En aquest pantà s'hi han fet algunes introduccions d'espècies invasores tals com Carpes, Peixos Gat, Crancs Americans i Visons Americans, entre d'altres. Aquestes espècies, fortament depredadores totes elles, limiten moltíssim la presència de poblacions d'amfibis al pantà. No obstant això, hi ha dues espècies que aconsegueixen desenvolupar-s'hi. Una és la increïblement adaptable Granota Verda, els capgrossos de la qual pateixen infinites transformacions fisiològiques i etològiques per poder sobreviure en ambients amb forta presència de depredadors. L'altra és el Gripau Comú, els capgrossos del qual són tòxics pels peixos i, per tant, poden viure en punts d'aigua on altres espècies queden limitades per l'existència de peixos que depreden les seves larves.

Pantà amb presència d'espècies invasores, especialment peixos, que limiten l'existència de poblacions estables d'amfibis:

Font natural al mig del bosc. Aquest biòtop es troba integrat per una surgència natural d'aigua, una font, que es troba al final d'un petit congost de parets rocoses al subsòl del qual s'acumula aigua en èpoques de pluges molt abundants i que acaba sobreeixint en aquesta font. La surgència només es produeix en moments de molta pluja, generalment en episodis de llevantades de primavera i tardor. A l'entorn d'aquesta surgència s'hi crea un toll i una petita zona d'aiguamoixos temporals que només retenen aigua mentre raja la font, aproximadament uns 2 o 3 mesos cada cop que la surgència s'activa, i que són aprofitats per la Salamandra.

Surgència en forma de font natural que crea una petita zona d'aigua estancada, força efímera, que intenten aprofitar les Salamandres:

A partir d'aquesta descripció podem veure les preferències i els requeriments ecològics de cada espècie. La Salamandra, com a espècie eminentment terrestre, la trobem preferiblement a l'interior del bosc, aprofitant puntualment les basses, tolls o rierols amb petits gorgs per a fer-hi les postes. El Gripau Comú, espècie que tampoc viu lligada a l'aigua, acostuma a preferir per a les seves postes les basses i els cursos d'aigua amb aigua suficient pel desenvolupament de les seves larves. El Tòtil l'acostumarem a trobar entorn de basses o cursos d'aigua que tinguin un llarg hidroperíode o que siguin permanents, on puguin completar la seva llarga metamorfosi els seus capgrossos. Com les altres espècies citades fins ara, el Tòtil tampoc és un animal excessivament lligat al medi aquàtic. El Gripau Corredor, espècies fortament oportunista i també poc aquàtica, el trobarem preferentment en bassals i punts d'aigua efímers on puguin desenvolupar-se ràpidament els seus capgrossos. El Tritó Verd, aquest sí molt lligat al medi aquàtic, el trobarem en basses típiques, preferiblement amb presència de vegetació submergida. La Reineta, espècie també força aquàtica, la trobarem habitualment en basses amb vegetació propera abundant on poder enfilar-se. La Granota Verda, finalment, com a espècie resistent i adaptable que és, la podrem trobar en qualsevol punt on hi hagi aigua abundant, sigui quina sigui la seva naturalesa, com a espècie fortament aquàtica que és.

Per poder observar totes aquestes espècies d'amfibis, i d'altres que segurament també habiten els diferents biòtops descrits, haurem de moure'ns amb molta sigil·lositat i, habitualment, de nit. Els amfibis són espècies nocturnes, que s'amaguen durant el dia i desenvolupen la seva activitat durant la nit, i per poder-los observar en el seu medi natural no ens quedarà altre remei que fer sortides herpetològiques nocturnes pels indrets on ells habiten.

Per observar anurs el millor és fer parades auditives, a una certa distància del punt d'aigua en qüestió, per tal de poder escoltar els diferents cants característics de cada espècie. Una vegada identificades el millor és aproximar-nos-hi lentament, intentant poder observar els animals movent-se lliurament pel seu medi. Per observar urodels, així com també els anurs si és de nit, el millor és utilitzar un bon frontal o una bona llanterna, per tal de poder sorprendre'ls movent-se tant dins com fora de l'aigua. Un altre consell, si volem mirar dins l'aigua a ple dia, és utilitzar unes ulleres de sol, per tal d'evitar els reflexos sobre l'aigua que impedeixen veure-hi a l'interior.

Generalment no m'agrada gens agafar els animals, i intento utilitzar el mínim possible el salabret. Hem de pensar que totes aquestes espècies ponen els ous estratègicament en cada punt d'aigua, algunes es molesten fins i tot a enganxar cada ou, un per un, en fulles o en algues aquàtiques, de manera que passar indiscriminadament el salabret per dins l'aigua a veure què surt implica alterar notablement la tranquil·litat d'aquestes espècies i no és la millor manera de poder-les observar sense molestar-les, cosa que sempre és la meva intenció. A més, agafar els amfibis directament amb les mans suposa sotmetre'ls a un estrès notable que cal evitar sempre que sigui possible. No obstant això, en ocasions on es fa imprescindible capturar algun exemplar, com he dit la millor eina és el salabret.

Com podem veure els amfibis necessiten ambients aquàtics i terrestres molt concrets i ben conservats, i és per això que és molt important que si us els trobeu els gaudiu i, sobretot, els respecteu!