L'El·lèbor Verd (Helleborus viridis)

En aquesta entrada us parlaré d'una espècie de planta que fins fa ben poc ni m'imaginava que pogués trobar a la Plana de Vic ni a la roureda d'estudi d'aquest bloc, es tracta de l'El·lèbor Verd (Helleborus viridis).

L'El·lèbor Verd és una espècie vegetal lligada a ambients frescals i amb pluviometria elevada, és una de les espècies típiques dels boscos caducifolis centreeuropeus de l'estatge muntà amb predomini de la fageda, la freixeneda o la roureda humida. Aquest fet implica que aquesta espècie és difícil de trobar en un relleu pla i fortament agrícola com és el cas de la Plana de Vic i, de fet, personalment no conec cap altra citació d'aquesta espècie a l'interior de la plana més enllà de la que aquí presento, situada entorn dels 500 metres sobre el nivell del mar i en un indret de clima mediterrani marcadament continental, amb forts contrastos tèrmics entre l'hivern i l'estiu i amb una pluviometria mitjana d'uns 750 - 800 mm anuals.

Però tot i que les condicions ambientals no siguin les més idònies, resulta que en un petit rodal proper a un dels cursos fluvials que passa per la roureda hi he localitzat, aquesta mateixa primavera de 2017, una petita població d'El·lèbors Verds que és de la que us parlaré a continuació.

La roureda d'estudi d'aquest bloc és un bosc madur de roure martinenc amb característiques de roureda humida, que es troba travessada per dos cursos fluvials de poca entitat, l'un és un torrent temporal que travessa la part més vella del bosc; i l'altre és una petita riera, de poc cabal però constant al llarg de tot l'any, que travessa només una part del bosc i que posteriorment transcorre entre camps de conreu pel fons de la Plana de Vic fins anar a desembocar al riu Gurri.

És en un dels meandres que descriu aquesta riera, en un indret ja apartat del bosc i envoltat de camps, que hi creix una petita bosquina amb plàtans, pollancres, roures i robínies i on, curiosament, hi prolifera una població d'unes quantes desenes d'El·lèbors Verds.

A continuació podem veure alguns exemplars enmig de la bosquina:

També a la següent fotografia podem veure una altra perspectiva de la bosquina amb alguns El·lèbors Verds creixent-hi al sotabosc:

L'El·lèbor Verd és una planta de la família de les ranunculàcies, herbàcia i perenne que assoleix uns 50 centímetres d'altura i presenta unes fulles grosses amb segments lanceolats de color verd intens, fortament dentades i amb marges irregularment serrats.

Les fulles, de creixement basal, són la part més característica de la planta i poden arribar a assolir fins a 20 centímetres de diàmetre donant a la planta una característica forma de mata frondosa de fulles intricades i de color verd brillant. Aquestes fulles, que poden semblar un bon aliment per a molts herbívors, presenten una alta toxicitat, i és per això que els El·lèbors Verds poden proliferar en zones amb animals de pastura, on es dóna la circumstància que són de les poques plantes que queden intactes davant l'acció del bestiar.

A continuació podem veure un El·lèbor Verd adult, amb les característiques fulles com ventalls arrodonits amb segments lanceolats:

A continuació es poden veure alguns altres exemplars d'El·lèbor Verd creixent entre l'herbassar:

Les flors de l'El·lèbor Verd són grans, de color verd clar i agrupades en grups de 2 a 4, formant raïms que floreixen de febrer a abril.

A la següent imatge podem veure un El·lèbor Verd amb algunes de les seves flors característiques:

Amb més detall, podem veure l'estructura de la flor havent format ja el fruit, consistent en unes beines amb un filament a l'extrem i també del mateix color verd clar:

L'El·lèbor Verd es coneix també amb el nom de Marxívol Gran degut al fet que, pel seu aspecte, s'assembla força a un Marxívol de grans dimensions. La semblança entre aquestes dues espècies rau en el fet que són de la mateixa família, és a dir, totes dues són ranunculàcies. En aquest cas, però, l'El·lèbor Verd el trobarem en entorns de caràcter centreeuropeu mentre que el Marxívol el trobarem en entorns de caràcter mediterrani. A la roureda d'estudi d'aquest bloc hi podem trobar bones poblacions de Marxívol, especialment en margeres solellades a la vora del bosc.

El Marxívol presenta unes fulles més petites i estretes que l'El·lèbor Verd, tot ell és més menut, les bràctees florals no les té dividides i presenta una mala olor característica que dóna lloc al seu nom científic (Helleborus foetidus).

A continuació podem veure un Marxívol, parent mediterrani de l'El·lèbor Verd, fotografiat en una petita clariana assolellada de la roureda:

Com ja he comentat, la presència d'El·lèbor Verd a l'entorn de la roureda d'estudi d'aquest bloc es limita a unes poques desenes de peus que proliferen entorn d'una bosquina que creix prop de la riera que passa pel bosc.

Es tracta doncs d'una població relictual l'origen de la qual es pot deure a diferents causes: en primer lloc pot tractar-se d'una població que hagi perviscut en un indret especialment adient, on potser hi havia hagut un bosc de major entitat, conformat per vegetació de ribera i per una roureda més o menys madura, que ha quedat reduït a la bosquina actual; en segons lloc pot tractar-se d'una població apareguda de manera més recent, portada a partir d'ocells hivernants que n'hagin pogut transportat les llavors o a partir de crescudes de la riera que n'hagin pogut arrossegar exemplars o llavors des de la serra propera a les Guilleries on té el naixement. Sigui com sigui la població total d'El·lèbors Verds d'aquest petit enclavament assoleix amb prou feines la cinquantena d'exemplars entre els quals, no obstant, se'n poden trobar de totes les edats i fases de creixement.

A la fotografia següent podem veure el rodal on es troba la concentració més important d'El·lèbors Verds d'aquesta petita població:

Així doncs, ja veieu que es tracta d'una planta ben interessant la presència de la qual és un bon exemplar de la biodiversitat present en els boscos madurs i les seves zones circumdants, i és per això que, com sempre, us haig de dir que si teniu la sort de trobar-vos amb l'El·lèbor Verd el gaudiu i, sobretot, el respecteu!