Missió de fototrampeig del dia 09/06/2018 al dia 16/06/2018

En aquesta ocasió l’entrada tractarà sobre el resum i l’anàlisi de les fotografies obtingudes en una missió de fototrampeig que vaig dur a terme a la roureda d’estudi d’aquest bloc entre el dia 09 i 16 de juny de 2018.

En aquesta ocasió vaig situar la càmera en un indret proper al límit del bosc amb un camp de conreu, per tal d’intentar captar els animals que transiten en aquesta zona de límit entre els dos espais. En ecologia, a les zones de contacte entre dos ecosistemes o biòtops, com pot ser el límit d’un bosc i el contacte d’aquest amb una zona de cultiu, s’hi produeix un fenomen conegut com l’efecte vora, que consisteix en que, en aquests indrets de transició, s’hi troba més biodiversitat que no pas en indrets allunyats de la vora i constituïts per un únic ecosistema o biòtop. En aquest cas, a la zona de contacte entre la roureda i els camps de conreu hi ha més formes vegetals i animals que no pas al mig del bosc o al mig del camp pròpiament dits, ja que en aquesta zona de transició s’hi troben condicions dels dos entorns i això afavoreix que els animals i les plantes d’ambdós puguin viure en contacte i en un únic indret.

L’efecte vora es pot donar entre molts tipus d’ecosistemes, per exemple entre un bosc i un riu o un llac, on la vora seria tota la riba; o entre un bosc subalpí i un prat alpí, on la vora seria la zona d’arbres dispersos que transita entre l’espessor del bosc i la zona rasa del prat. En el cas que ens ocupa, la vora la constitueixen un ecosistema natural, el bosc, i un d’antròpic, el camp de conreu; essent la vora el camí de carro i els marges de bosc i de camp que queden propers a aquesta zona de transició. En aquests marges és fàcil trobar-hi flors o espècies vegetals que no viuen ni al camp ni dins del bosc, o espècies de bolets que creixen abundantment en aquests llocs esclarissats però que no ho fan tan extensament ni al bosc ni al camp. Igualment, en aquest indret és més fàcil poder observar animals aprofitant el seu moviment i trànsit constant entre el bosc i el camp.

A continuació es pot veure la zona de vora entre la roureda i el camp de conreu, amb el camí que fa de límit entre els dos biòtops:

Amb l’objectiu de no situar la càmera massa a prop de la zona transitada del camí, vaig decidir col·locar-la un tros endins del bosc, en un indret on vaig detectar un pas de fauna que anava del bosc cap al camp i per on vaig pensar que es deurien moure els animals en el seu trànsit entre les dues zones a la recerca d’aliment i refugi.

A les següent composició d’imatges es pot veure el sender de fauna que va des del camp cap a l’interior del bosc (fletxa vermella) i la situació de la càmera (cercle negre) respecte aquest sender i enfocant des de dins el bosc en direcció al camp:

L’àrea total fotografiable, tenint en compte l’espessor dels arbusts i matolls que creixien en aquell moment en el sender de fauna, era d’escassament uns 10 metres quadrats, abastant uns 5 metres de profunditat en direcció al camp i uns 2 metres d’amplada del propi sender.

A continuació us detallo, per dia i hora, les diferents operacions i fotografies realitzades en aquesta missió de fototrampeig.

Dia 09/06/2018 a les 12:30 hores. Col·loco i activo la càmera al lloc indicat.

Dia 09/06/2018 a les 21:32:32 hores. Apareix una Guilla (Vulpes vulpes) travessant el sender de fauna. Per la complexió de l’animal, tot i que la fotografia sigui una mica borrosa, podem intuir que es tracta d’un exemplar adult i que ja porta el pelatge curt típic dels mesos d’estiu.

Dia 09/06/2018 a les 22:11:28 hores. Apareix un Cabirol (Capreolus capreolus) transcorrent entre el camp i entrant cap dins del bosc. Es tracta d’una femella adulta, també amb pelatge d’estiu. Els Cabirols mascles i femelles es diferencien especialment per les banyes, ja que els mascles presenten unes típiques banyes amb tres puntes, que renoven anualment, caient-los-hi a finals de tardor i tornant-les-hi a créixer a principis de primavera, i ja que, en el caminar, les femelles presenten les potes de darrere més llargues que les de davant, donant la sensació que la part posterior de la gropa queda més aixecada que la part davantera. En el cas que ens ocupa, aquesta és la primera fotografia que obtinc de Cabirol a la roureda d’estudi d’aquest bloc, tot i haver-ne detectar indicis previs i tenir notícies per caçadors de la zona de la seva presència al bosc com a mínim des de l’any 2006.

Dia 11/06/2018 a les 06:21:52 hores. Un Conill (Oryctolagus cuniculus) apareix davant la càmera, a primer terme de la fotografia. Com en totes missions de fototrampeig dutes a terme des de 2016 es continua detectant l’abundància de Conills de bosc a la roureda d’estudi, la qual cosa és una molt bona notícia al tractar-se de l’espècie presa estrella dels boscos mediterranis.

Dia 11/06/2018 a les 06:32:49 hores. De nou un Cabirol apareix travessant el sender de fauna, aquest cop en direcció al camp i durant el dia. Podem veure que es tracta d’un mascle a l’observar les seves menudes banyes amb les tres puntes característiques. En aquest cas veiem que es tracta d’un animal jove al presentar les banyes poc desenvolupades.

Dia 11/06/2018 a les 08:31:56 hores. Apareixen dos Conills tot buscant menjar enmig del sender de fauna. A la fotografia, en el que queda just damunt l’indicació de l’hora es pot observar que porta a la boca un bon feix d’herba tendra.

Dia 11/06/2018 a les 21:19:44 hores. Encara no una hora després de fotografiar els Conills, una Guilla travessa corrents en direcció al bosc. L’imatge és força borrosa, però s’aprecia perfectament la cua llarga i espessa típica d’aquest l’animal.

Dia 14/06/2018 a les 00:48:40 hores. Una família de Porcs Senglars (Sus scrofa) surt del bosc en direcció al camp.

A la primera imatge veiem dos adults:

A la segona imatge veiem dues cries que els segueixen:

Dia 16/06/2018 a les 01:43:01 hores. De nou un Cabirol mascle travessa el sender de fauna, venint del camp i endinsant-se al bosc. Possiblement es tracti del mateix exemplar de la fotografia anterior, al veure-se-li les banyes amb un port pràcticament idèntic.

Dia 16/06/2018 a les 02:02:12 hores. De nou un Porc Senglar s’endinsa al bosc provinent del camp. Podem observar que es tracta d’un exemplar adult i força corpulent.

Dia 16/06/2018 a les 06:14:06 hores. Finalment, de nou el Cabirol mascle reapareix al sender de fauna, aquest cop dirigint-se cap al camp i a plena llum del dia.

Dia 16/06/2018 a les 17:00 hores aproximadament. Recullo la càmera de fototrampeig desconeixedor del que hi trobaria quan en descarregués les imatges.

En aquest cas, l’interès de mostrar aquesta missió de fototrampeig ha sigut el de ser la primera vegada que aconsegueixo fotografiar el Cabirol en aquesta roureda ja que, tot i tenir constància de la seva presència al bosc, mai abans no l’havia aconseguit captar amb la càmera. 

Per acabar, i com sempre dic, recordeu de gaudir dels animals i, sobretot, de respectar-los a ells i al seu entorn!

El Conill de Bosc (Oryctolagus cuniculus)

Sens dubte un dels animals més representatius de la fauna mediterrània és el Conill de Bosc (Oryctolagus cuniculus), no en va els romans, quan van arribar a la península ibèrica, van anomenar-la hispania, mot sembla ser d’origen fenici que significa, literalment, “terra de conills”.

Els mosaics de paisatges típicament mediterranis, amb zones forestals, camps de conreu, cursos fluvials, erms i pastures configuren l’hàbitat preferit del Conill, que com a espècie oportunista que és treu profit d’aquesta diversitat d’entorns i pot esdevenir-hi realment abundant.

A la roureda d’estudi d’aquest bloc, un bosc madur de roures amb elements combinats de vegetació mediterrània i centreeuropea, el Conill hi és una espècie relativament freqüent, tot i que s’acostuma a veure no tant dins l’espessor del bosc sinó més aviat a les zones més esclarissades o a les àrees de vora on es produeix el contacte entre la massa forestal i els conreus o els erms circumdants.

Des de fa aproximadament dos anys, és a dir, des de la primavera de 2016, he estat observant un progressiu augment de la detecció de Conills en les successives missions de fototrampeig que porto a terme a la roureda, això, juntament amb un augment també de la freqüència d’albiraments tant a la mencionada roureda com en altres indrets de la comarca d’Osona, m’ha fet suposar que ens trobem en un moment d’augment poblacional d’aquest animal i m’ha empès a dedicar-li una entrada al bloc.

El Conill és un lagomorf de la família dels lepòrids, emparentat estretament amb les Llebres, tot i que es diferencia d’aquestes per tenir una talla més petita i una complexió general més arrodonida. El Conill de Bosc fa uns 35 centímetres de llargada comptant el cap i el cos, les orelles i les potes posteriors són especialment llargues i desenvolupades, mesurant entre 8 i 9 centímetres respectivament, la grandària d'aquestes orelles i potes posteriors es deu al fet que és un animal espantadís i que sempre està a l’aguait per si s’ha d’escapar corrent de qualsevol depredador. La coloració és uniforme i alterna el blanc a la part ventral i el bru grisós a la part dorsal, incloses les orelles i les potes, amb una taca de color marró a la nuca i només amb presència de floc negre a la part externa de la cua. Els ulls són grossos i negres, adaptats per tenir una bona visió tant diürna com nocturna que, juntament amb l’excel·lent oïda, fan que el Conill es mantingui sempre alerta del que passa al veu voltant.

Els indicis de la presència de Conill en un determinat indret són força senzills d’identificar arran de la seva hiperactivitat tant diürna com nocturna, en primer lloc és habitual trobar les típiques esgarrapades que aquests animals fan al buscar menjar, d’uns 10 centímetres de llargada per uns 5 centímetres de fondària, especialment en vorals de camins i margeres, tal, i com es pot veure a la següent imatges.

Esgarrapades de Conill fetes a la vora d'un camí:

Detall de les esgarrapades d'un Conill, on s'aprecia el pilotet de terra extreta del mateix sempre en una sola direcció:

En el següent vídeo podem veure un Conill cavant un d’aquests forats tant característics al sòl del bosc:

En segon lloc és també freqüent detectar els seus excrements, consistents en uns petits cagallons arrodonits sovint disposats en monticles i que són fàcils de trobar al voltant dels seus caus així com als voltants dels foradets que practiquen en buscar menjar:

Finalment, i com a element definitiu de la seva presència, és relativament fàcil trobar les llodrigueres dels Conills, és a dir, els seus caus, que acostumen a situar-se en marges assolellats i que compten amb nombroses boques per on entren i surten de l’extensa xarxa de galeries interconnectades que els componen.

A la següent imatge podem veure una llodriguera practicada directament al terra en un indret erm i de relleu pla:

A la següent imatge podem veure una llodriguera practicada en una margera a l'interior del bosc:

Igualment, en el següent vídeo podem veure un parell de Conills movent-se entorn d’una torrentera on es destaquen algunes entrades de la seva llodriguera:

Aquestes llodrigueres, i més en el cas de trobar-se abandonades, són sovint aprofitades per altres animals per establir-hi els seus refugis, com és el cas dels Eriçons o, més especialment, de les Guineus, que a més d’intentar menjar-se els Conills només han d’engrandir una mica l’entrada per tal de poder utilitzar còmodament aquests amagatalls sense haver-los d'excavar elles.

Al següent vídeo es pot veure una Guilla rondant un cau de Conills, segurament amb la intenció de poder-se’n cruspir algun:

Els Conills són animals molt sedentaris que viuen en grups socials compartint les llodrigueres, de les que difícilment s’aparten més de 200 metres a la rodona. El seu sistema d’alarma comunal consta de repics amb els peus, dins i fora dels caus, i de positures de guaita drets sobre les potes posteriors per inspeccionar el territori i els seus possibles riscos.

En el següent vídeo podem veure un Conill prospectant el seu territori:

Durant el dia s’acostumen a moure en àrees tancades i protegides pel bosc, mentre que a la nit s’aventuren fins als límits del seu territori, en indrets oberts on s’alimenten de gramínies i compostes, generalment herbàcies però també llenyoses. El màxim de desplaçament sempre es dóna a les hores crepusculars, tot i que molt rares vegades abandonen el territori del clan, que marquen amb senyals olfactius d’excrements i d'orina.

El període habitual dels parts s’estén d’octubre a juny, podent-se allargar o escurçar en funció de la disponibilitat d’aliment. La femella, receptiva tot l’any, pot reproduir-se de 3 a 5 vegades al llarg del cicle anual, parint una mitjana de 4 llodrigons cada camada.

Però si per alguna cosa és important el Conill és per ser la presa bàsica dels ecosistemes mediterranis. La majoria de depredadors de talla mitjana i petita tenen el Conill com a part fonamental, en alguns casos pràcticament exclusiva, de la seva dieta, i això fa que sigui un dels pilars pel manteniment poblacional de moltes espècies carnívores, com la Guineu, la Fagina, el Gat Mesquer així com de la moltes espècies de rapinyaires tant diürns com nocturns.

Els Conills es protegeixen d'aquesta munió de depredadors bàsicament a partir de mantenir-se sempre a l'aguait amb tots els seus sentits, especialment amb l'oïda, l'olfacte i la vista; així com també a través de rapidíssimes fugides en cas d'esser sorpresos per alguns dels seus depredadors. Quan els Conills emprenen l'escapada la cua hi juga un paper important, en les seves gambades els Conills ensenyen el revers blanc de la cua, cosa que facilita als seus congèneres l'orientació de per quina banda cal que engeguin a córrer en cas que el clan es vegi sorprès per un depredador. Per tal de despistar els seus perseguidors, els Conills fugen saltant tot fent zigues-zagues i, degut a que quan estan incorporats tenen un camp visual de 360 graus (visió circular) poden veure el seu perseguidor durant la fugida i saber cap a quin costat trencar per tal de despistar-lo. 

Des de fa ja força dècades la mixomatosi primer i la malaltia hemorràgica vírica després han causat grans mortalitats en les poblacions silvestres de Conills, fet que ha comportat que, rere seu, també es donin fluctuacions importants dels seus principals depredadors. El Conill és també una espècie cinegètica, segurament la més popular de la caça menor, i tradicionalment aquesta activitat havia contribuït a la regulació de les seves poblacions que, actualment, pateixen augments i disminucions sobtades en funció de l’avanç o retrocés de les malalties abans mencionades.

És per aquest motiu que, al detectar que ara mateix ens trobem en ple augment poblacional d’aquesta espècie tant important, vaig decidir que era l’hora de dedicar-li una entrada al bloc per tal de poder parlar una mica de la seva vida al bosc i per tal de recordar que, quan tingueu la sort de trobar-vos amb un Conill de Bosc, el gaudiu i, sobretot, el respecteu!

Missió de fototrampeig del dia 25/04/2017 al dia 10/05/2017

En aquesta ocasió l’entrada tractarà sobre el resum i l’anàlisi de les fotografies i vídeos obtinguts en una missió de fototrampeig que vaig dur a terme a la roureda d’estudi d’aquest bloc entre el dia 25 d’abril i el dia 10 de maig de 2017.

En aquesta missió vaig prospectar un dels fondals que es troben als vessants d’un petit turó testimoni situat al límit occidental de la roureda. Aquests turons són unes formacions geològiques característiques de la Plana de Vic consistents en petites elevacions en forma de pujols o serrats aïllats constituïts majoritàriament per margues als seus vessants i gres a les seves parts superiors. Aquesta composició geològica implica una major erosió a la base que al cim del turó, de manera que aquests prenen una forma habitual consistent en una part superior aplanada i uns vessants inclinats i fortament erosionats plens de petits xaragalls i torrenteres. Els Turons Testimoni tenen un gran interès per contenir petites bosquines formades per les espècies que devien créixer a la Plana de Vic abans que aquesta fos fortament aprofitada per l’agricultura i la ramaderia, de manera que són “testimonis” de la vegetació primitiva d’aquest territori.

Tot i que la roureda d’estudi d’aquest bloc és un bosc de plana que s’estén a través d’un relleu pràcticament sense accidents, sí que és cert que al límit de la seva banda més occidental s’hi troba un petit serrat que compleix amb totes les característiques d’un Turó Testimoni. És en una de les torrenteres que es formen als vessants d’aquest petit serrat on hi creix una bosquina mixta de roures i alzines a la qual, després d’una primera prospecció, vaig detectar-hi nombrosos indicis de presència de fauna, cosa que em va empènyer a portar-hi a terme una missió de fototrampeig.

En el següent vídeo podeu veure l’estructura geològica del turó, amb els característics vessants de marga blava, així com alguns dels principals indicis de presència de fauna que vaig detectar-hi: caus d’alguns mamífers, senders de fauna i un niu amb polls. Si us hi fixeu, en alguns moments es pot veure la ciutat de Vic amb l’inconfusible silueta del Turó del Castell de Gurb al fons, probablement un dels Turons Testimoni més importants i coneguts de tota la contrada:

A la següent imatge podem veure l’indret en qüestió on vaig situar la càmera. Com podem veure aquesta es trobava al bell mig del fondal, col·locada al tronc d’una alzina jova (Quercus ilex) i situada a uns 2 metres respecte el nivell del terra del bosc (lletra C negra). Vaig enfocar la càmera cap al marge on vaig detectar la presència de caus de manera que permetés captar també el sender de fauna que descendeix entre els mateixos fins al fons del torrent sec (fletxa vermella), on s’uneix un altre sender de fauna provinent de l’altre vessant (fletxa blava) i que descendeix (fletxa taronja) passant pel costat d’on es troba el niu amb els polls (cercle verd):

L’àrea total fotografiable, tenint en compte el vessant on enfocava la càmera, era d’uns 20 metres quadrats aproximadament, no incloent el sender de fauna que descendeix pel mig de la torrentera ni el marge on es trobava el niu amb ells polls, el qual també va ser objecte de seguiment al llarg de la missió. Com podem veure, doncs, l’objectiu d’aquesta missió va ser doble, per una banda, fer el seguiment dels polls del niu descobert al marge de la torrentera seca i, per l’altra, poder identificar els animals que utilitzen la bosquina del fondal com a refugi.

A continuació us detallo, per dia i hora, les diferents operacions i fotografies realitzades en aquesta missió de fototrampeig.

Dia 25/04/2017 a les 17:13 hores. Em dirigeixo a través dels vessants del serrat en direcció al petit bosquet que es veu a la part esquerra de la imatge.

Dia 25/04/2017 a les 17:14 hores. Localitzo un cau en un dels marges del turó, just dessota el camp que s’estén per la seva base superior. El cau es troba situat aprofitant les arrels d’una soca d’un arbre mort i no tinc prou dades per poder identificar de quin animal pot tractar-se tot i que a primera vista podria ser una llodriguera de Conills o una Guillotera de Guilles.

Dia 25/04/2017 a les 17:20 hores. Arribo al fons del torrent i detecto una colla de caus d’animals en el seu marge sud-oest. Enmig dels caus s’aprecia també un sender de fauna força concorregut. Per la seva situació, forma i quantitat, els caus semblen de Conill.

Dia 25/04/2017 a les 17:21 hores. En un dels marges de la torrentera, amagat enmig d’un embull de vegetació seca, hi trobo un niu amb els polls al seu interior, probablement de Cuereta Blanca (Motacilla alba) o de Cuereta Torrentera (Motacilla cinerea).

Si ens hi fixem veurem que el lloc on es troba el niu està perfectament protegit de la pluja i, a més, hi ha un altre niu més antic situat al mateix forat, la qual cosa indica que l’indret porta temps essent aprofitat per les Cueretes a l’hora agambar-hi els polls.

A continuació podem veure un petit vídeo on us mostro els polls i l’indret on es troba situat el niu:

Per la seva mida, pel plomissol i pel fet de no tenir encara els ulls oberts, podem estimar que aquests polls fa pocs dies que han sortit de l’ou, tot i que no sóc capaç de saber exactament l’edat exacte dels mateixos.

Dia 01/05/2017 a les 11:26 hores. Després d’una setmana d’haver descobert el niu de Cueretes torno a dirigir-me a la petita bosquina per veure com es troben els polls i per instal·lar la càmera de fototrampeig amb la intenció de poder obtenir imatges dels animals que habiten els caus dels marges de la torrentera així com dels que utilitzen el fondal com a refugi.

Aquest mateix dia fotografio també els polls, els quals ja han obert els ulls i es veuen força més crescuts que una setmana enrere. El plomissol ja ha sigut substituït per unes plomes marronoses més desenvolupades, també el bec presenta ja un aspecte més similar al dels adults.

Dia 10/05/2017 a les 17:41 hores. Passats deu dies des que vaig deixar la càmera al bosc, torno per recollir-la i per veure com han evolucionat els polls de Cuereta. En relació a aquests, quan vaig a inspeccionar el niu el trobo ja totalment buit; no hi ha indicis que facin pensar que als polls els hagi passat alguna cosa, ja que el niu està intacte i no hi ha presència ni de plomes ni de senyals que facin pensar que cap depredador se’ls hagi pogut menjar, o sigui que arribo a la conclusió que en aquest espai de temps els polls ja devien haver crescut suficientment com per emprendre el vol i com per què la mare els portés fins algun arbre proper on acabar-los d’engreixar abans d’esdevenir adults.

A continuació, doncs, detallo els diferents animals fotografiats per la càmera al llarg dels deu dies que va estar parada a la bosquina de la torrentera:

Dia 01/05/2017 a les 11:26 hores. Col·loco i activo la càmera en el lloc indicat.

Dia 02/05/2017 a les 09:38 hores. Observem dos Conills (Oryctolagus cuniculus) a l’endrada d’una de les llodrigueres del vessant del torrent. Podem veure que n’hi ha un d’adult i un de més jove, probablement pertanyent a alguna de les camades de finals d’hivern o inicis de primavera d’aquest mateix any.

Dia 03/05/2017 a les 23:18 hores. Apareix una parella de Teixons (Meles meles) passejant-se lentament pel sender de fauna que travessa el vessant de la torrentera.

Dia 03/05/2017 a les 01:14 hores. Més tard, de nou un Teixó (Meles meles) passa pel sender de fauna. És fàcil intuir que es tracta d’un dels membres de la parella anterior, que deu anar prospectant la zona a la recerca de menjar per poder portar als cadells que, a aquesta època de l’any, ja es troben de ben segur al fons d’alguna teixonera amagada en alguna margera boscosa del turó.

Dia 03/05/2017 a les 03:50 hores. Observem de nou els dos Conills rondant entorn del cau.

Dia 04/05/2017 a les 08:21 hores. Observem un dels Conills entorn del cau, a més del Conill adult podem veure el petit corrent amunt i avall del vessant i refugiant-se al cau.

Dia 05/05/2017 a les 11:27 hores. Observem novament el Conill adult buscant menjar al llarg de la margera.

Dia 05/05/2017 a les 20:25 hores. Observem una Guineu adulta (Vulpes vulpes) passant pel sender de fauna i deturant-se justament on unes hores havans havia estat buscant menjar el Conill. Queda clar que la Guineu prospecta la zona a veure si té l’oportunitat de poder caçar algun llodrigó desprevingut.

Dia 06/05/2017 a les 07:09 hores. Podem veure un Conill adult corrent amunt i avall respecte a la zona on es troben les llodrigueres.

Dia 07/05/2017 a les 06:16 hores. La mateixa Guineu continua passejant-se per les immediacions de les llodrigueres dels Conills. Podem veure clarament com les mastufeja i després es retira.

Dia 07/05/2017 a les 07:14 hores. Dos Conills adults cerquen menjar prop de l’entrada del cau.

Dia 07/05/2017 a les 23:48 hores. Un parell de Porcs Senglars (Sus scrofa) baixen al trot pel sender de fauna. Segurament aquestes bosquines entre les margeres dels turons els serveixen de refugi durant el dia i de zones on buscar aliment durant la nit.

Dia 08/05/2017 a les 08:00 hores. El Conill adult cerca menjar a l’entorn del seu cau. Per les imatges obtingudes es veu com puja i baixa, regularment, del sender de fauna cap a les zones properes a la torrentera.

Dia 08/05/2017 a les 08:18 hores. Tres Gossos caçadors passen pel sender de fauna, podem veure com algun d’ells es detura per ensumar els caus i marcar el territori amb orina.

Dia 10/05/2017 a les 07:13 hores. De nou el Conill, que pel que podem veure no ha sigut depredat ni per la Guineu ni pels Gossos caçadors, continua trescant pels verals de la margera on hi té situats els seus caus.

Dia 10/05/2017 a les 17:00 hores aproximadament. Recullo la càmera de fototrampeig desconeixedor del que hi trobaria quan en descarregués les imatges.

Així doncs, en aquesta sessió de fototrampeig vaig poder obtenir un bon grapat de fotografies i de vídeos de diferents espècies i activitats que es desenvolupen en una torrentera boscosa característica dels vessants d’un Turó Testimoni de la Plana de Vic.

A més, aquesta missió va resultar especialment interessant pel fet de poder fer seguiment d’un niu amb polls així com d’observar el comportament dels Conills i d’alguns dels seus potencials depredadors en un any que, pel que he pogut detectar en les meves sortides de camp, la població de Conills és especialment elevada.

Per acabar, i com sempre us dic, recordeu de gaudir dels animals i, sobretot, de respectar-los!

L'El·lèbor Verd (Helleborus viridis)

En aquesta entrada us parlaré d'una espècie de planta que fins fa ben poc ni m'imaginava que pogués trobar a la Plana de Vic ni a la roureda d'estudi d'aquest bloc, es tracta de l'El·lèbor Verd (Helleborus viridis).

L'El·lèbor Verd és una espècie vegetal lligada a ambients frescals i amb pluviometria elevada, és una de les espècies típiques dels boscos caducifolis centreeuropeus de l'estatge muntà amb predomini de la fageda, la freixeneda o la roureda humida. Aquest fet implica que aquesta espècie és difícil de trobar en un relleu pla i fortament agrícola com és el cas de la Plana de Vic i, de fet, personalment no conec cap altra citació d'aquesta espècie a l'interior de la plana més enllà de la que aquí presento, situada entorn dels 500 metres sobre el nivell del mar i en un indret de clima mediterrani marcadament continental, amb forts contrastos tèrmics entre l'hivern i l'estiu i amb una pluviometria mitjana d'uns 750 - 800 mm anuals.

Però tot i que les condicions ambientals no siguin les més idònies, resulta que en un petit rodal proper a un dels cursos fluvials que passa per la roureda hi he localitzat, aquesta mateixa primavera de 2017, una petita població d'El·lèbors Verds que és de la que us parlaré a continuació.

La roureda d'estudi d'aquest bloc és un bosc madur de roure martinenc amb característiques de roureda humida, que es troba travessada per dos cursos fluvials de poca entitat, l'un és un torrent temporal que travessa la part més vella del bosc; i l'altre és una petita riera, de poc cabal però constant al llarg de tot l'any, que travessa només una part del bosc i que posteriorment transcorre entre camps de conreu pel fons de la Plana de Vic fins anar a desembocar al riu Gurri.

És en un dels meandres que descriu aquesta riera, en un indret ja apartat del bosc i envoltat de camps, que hi creix una petita bosquina amb plàtans, pollancres, roures i robínies i on, curiosament, hi prolifera una població d'unes quantes desenes d'El·lèbors Verds.

A continuació podem veure alguns exemplars enmig de la bosquina:

També a la següent fotografia podem veure una altra perspectiva de la bosquina amb alguns El·lèbors Verds creixent-hi al sotabosc:

L'El·lèbor Verd és una planta de la família de les ranunculàcies, herbàcia i perenne que assoleix uns 50 centímetres d'altura i presenta unes fulles grosses amb segments lanceolats de color verd intens, fortament dentades i amb marges irregularment serrats.

Les fulles, de creixement basal, són la part més característica de la planta i poden arribar a assolir fins a 20 centímetres de diàmetre donant a la planta una característica forma de mata frondosa de fulles intricades i de color verd brillant. Aquestes fulles, que poden semblar un bon aliment per a molts herbívors, presenten una alta toxicitat, i és per això que els El·lèbors Verds poden proliferar en zones amb animals de pastura, on es dóna la circumstància que són de les poques plantes que queden intactes davant l'acció del bestiar.

A continuació podem veure un El·lèbor Verd adult, amb les característiques fulles com ventalls arrodonits amb segments lanceolats:

A continuació es poden veure alguns altres exemplars d'El·lèbor Verd creixent entre l'herbassar:

Les flors de l'El·lèbor Verd són grans, de color verd clar i agrupades en grups de 2 a 4, formant raïms que floreixen de febrer a abril.

A la següent imatge podem veure un El·lèbor Verd amb algunes de les seves flors característiques:

Amb més detall, podem veure l'estructura de la flor havent format ja el fruit, consistent en unes beines amb un filament a l'extrem i també del mateix color verd clar:

L'El·lèbor Verd es coneix també amb el nom de Marxívol Gran degut al fet que, pel seu aspecte, s'assembla força a un Marxívol de grans dimensions. La semblança entre aquestes dues espècies rau en el fet que són de la mateixa família, és a dir, totes dues són ranunculàcies. En aquest cas, però, l'El·lèbor Verd el trobarem en entorns de caràcter centreeuropeu mentre que el Marxívol el trobarem en entorns de caràcter mediterrani. A la roureda d'estudi d'aquest bloc hi podem trobar bones poblacions de Marxívol, especialment en margeres solellades a la vora del bosc.

El Marxívol presenta unes fulles més petites i estretes que l'El·lèbor Verd, tot ell és més menut, les bràctees florals no les té dividides i presenta una mala olor característica que dóna lloc al seu nom científic (Helleborus foetidus).

A continuació podem veure un Marxívol, parent mediterrani de l'El·lèbor Verd, fotografiat en una petita clariana assolellada de la roureda:

Com ja he comentat, la presència d'El·lèbor Verd a l'entorn de la roureda d'estudi d'aquest bloc es limita a unes poques desenes de peus que proliferen entorn d'una bosquina que creix prop de la riera que passa pel bosc.

Es tracta doncs d'una població relictual l'origen de la qual es pot deure a diferents causes: en primer lloc pot tractar-se d'una població que hagi perviscut en un indret especialment adient, on potser hi havia hagut un bosc de major entitat, conformat per vegetació de ribera i per una roureda més o menys madura, que ha quedat reduït a la bosquina actual; en segons lloc pot tractar-se d'una població apareguda de manera més recent, portada a partir d'ocells hivernants que n'hagin pogut transportat les llavors o a partir de crescudes de la riera que n'hagin pogut arrossegar exemplars o llavors des de la serra propera a les Guilleries on té el naixement. Sigui com sigui la població total d'El·lèbors Verds d'aquest petit enclavament assoleix amb prou feines la cinquantena d'exemplars entre els quals, no obstant, se'n poden trobar de totes les edats i fases de creixement.

A la fotografia següent podem veure el rodal on es troba la concentració més important d'El·lèbors Verds d'aquesta petita població:

Així doncs, ja veieu que es tracta d'una planta ben interessant la presència de la qual és un bon exemplar de la biodiversitat present en els boscos madurs i les seves zones circumdants, i és per això que, com sempre, us haig de dir que si teniu la sort de trobar-vos amb l'El·lèbor Verd el gaudiu i, sobretot, el respecteu!